Instal·lats en l'elit

L'Espanyol s'ha instal·lat en l'elit després de superar el Llevant, en el quart partit consecutiu que acaba amb victòria a casa. L'equip blanc-i-blau va imposar un ritme trepidant a l'inici que va ser essencial en la victòria. Només va faltar més encert en la finalització. El grup de Mauricio Pochettino va poder golejar i va acabar el partit demanant l'hora. Aquests finals tan intensos s'han posat de moda a Cornellà. L'Espanyol va merèixer tancar el partit a la primera part.

El futbol que va practicar a la primera part va ser espectacular en intensitat, moviments i control de joc, per dalt i per baix. La pilota anava tan de pressa que els futbolistes del Llevant es van convertir en espectadors de l'excel·lent joc blanc-i-blau. El perill va aparèixer per la dreta, per l'esquerra i pel centre. Dátolo va confirmar que és un bon element i que pot donar molt joc des de l'esquerra; Sergio García va demostrar que va pel bon camí i que aviat tindrà el nivell de fa dos anys; Callejón no va trobar estranya la seva nova posició al centre de l'atac, i Verdú es va convertir en el director de l'orquestra, la peça essencial perquè els puntes trobessin forats i els arribés la pilota en condicions.

No va ser una davantera estàtica. Callejón i Verdú, sobretot l'exjugador del Deportivo, van aparèixer per tot arreu. El Llevant no va poder en aquesta primera part parar el festival periquito. El gol de Dátolo, que va enllaçar un mesurada centrada de Verdú, va arribar molt aviat (m. 12) i era el just premi al seu millor futbol. «Els jugadors de l'Espanyol són unes bales», va confirmar Luis García, el tècnic visitant, a la roda de premsa. Era veritat. Va ser impressionant el ritme que va imposar l'Espanyol en moltes fases de la primera part. Només va faltar el gol, el segon i el tercer, per tancar el partit i prevenir possibles ensurts a la segona meitat. Va ser una llàstima que l'equip no trobés porta en els seus millors minuts. El Llevant, molt inferior, estava entregat i no podia. Cristian Álvarez es va convertir en un espectador més a Cornellà.

Va ser una llàstima perquè l'equip va notar la pallissa física del primer temps. Va sortir massa confiat i el Llevant va avisar en la primera acció, però Juanlu no va estar afortunat en la finalització (m. 47). Ni l'expulsió de Xisco Nadal al minut 55 va servir per redreçar el partit. L'equip de Pochettino, potser confiat pel recital de la primera part i per l'expulsió, potser fatigat, es va prendre el duel amb una altra filosofia i es va decantar per un futbol més de control, de passada horitzontal i menys pressió. El joc va baixar en intensitat i el Llevant va créixer malgrat que tenia un home menys.

Semblava que el partit estava controlat, però el Llevant s'acostava més bé a l'àrea de Cristian. Els defenses intervenien per destruir, per rebutjar la pilota. I Cornellà, l'equip i els espectadors, va començar a patir. La intensitat havia baixat i el joc ja no era fluid. L'Espanyol jugava a ràfegues, practicava un futbol brusc, poc vistós comparat amb el de l'inici. Jugava a batzegades, sense continuïtat en les accions. Fins que va aparèixer Callejón i va clavar la pilota a la porteria de Reina amb un xut d'esquerra impressionant (m. 80).

Notícies relacionades

NOVAMENT AMB LA BOCA OBERTA

De Sarrià a Cornellà

GOL DE STUANI I NERVIS / El Llevant va respondre molt aviat i va escurçar distàncies amb un cop de cap de Stuani (m. 83). Llavors van augmentar els nervis i les imprecisions. L'Espanyol semblava l'equip que jugava amb un home menys. El Llevant es va encoratjar i va lluitar per l'empat sense contemplacions.

No obstant, les millors ocasions van arribar del costat periquito. Verdú, que va xutar desviat per culpa de la fatiga, i Álvaro, que havia substituït Sergio García, van poder sentenciar el partit en els últims minuts. Els seus errors davant Reina van augmentar la tensió a Cornellà. Al final, l'Espanyol va aguantar, va patir, va serrar les dents i es va col·locar a un punt dels llocs de la Lliga de Campions. Aquest jove equip en formació s'ha instal·lat entre l'elit malgrat jugar una segona part per oblidar. O per aprendre, tant al camp com a la banqueta.