Triomf sense enlluernar

Dos gols de Messi, victòria del Barça i el liderat del grup. La lògica en estat pur. Res més. El Barça estarà classificat si guanya el dia 2 a Copenhaguen, per l'empat d'ahir entre el Panathinaikos i el Rubin Kazán (0-0). Però el tercer partit de la Champions no va proporcionar ni llustre ni història retòrica als blaugranes, que van tornar a jugar amb foc i van tornar a salvar-se de més d'un ensurt. Comença a ser recurrent que el Barça no acabi de matar els partits i s'entregui a un patiment innecessari per no traslladar la seva superioritat al marcador.

Algun dia es cremaran. Va passar contra el Mallorca i el Kazan i s'ha insinuat en altres partits (Atlètic, Athletic, Sporting) que haurien d'haver resolt amb facilitat. És cert que hi va haver tres gols ben anul·lats per fora de joc, que Villa té mala sort i que es van estavellar dos remats als pals (per un del Copenhaguen), però també ho és que el conjunt danès es va desfer dels complexos de jugar al Camp Nou al tram final.

UN DIBUIX NOU / Guardiola va posar un vestit nou a l'equip, adaptant-lo als jugadors que va escollir. I adaptant-lo també al Copenhaguen. El va vestir de lord anglès amb un esquema tàctic típicament britànic. Com que es tractava del tercer partit de la Champions i atenent a la qualificació d'«importantíssim», que li havia donat el dia abans, es va deduir que l'entrenador no volia fer proves, sinó rastrejar innovacions amb les quals sorprendre. El Barça va aparèixer amb un perceptible 4-4-2 -igual que l'acadèmic conjunt danès- mai vist des de Terry Venables fa 25 anys, almenys amb tanta claredat. Mascherano i Busquets van compartir la sala de màquines per primera vegada, amb Iniesta i Maxwell d'interiors, i Messi i Villa també van compartir l'eix de l'atac.

A l'equip no li va costar ajustar-se al nou dibuix perquè el joc de passades va respondre a l'hàbit que ja tenen els jugadors i la seva mobilitat va ser la de sempre. La novetat va ser l'estil amb què va construir els atacs, utilitzant amb una freqüència inusitada els canvis de direcció i les passades creuades a llarga distància perquè entressin per les ales els interiors i els laterals. Accions, totes, amb sentit. Ni una pilota rifada ni tampoc un xut fort aeri. Això està prohibit. A diferència de la Premier, la pilota no s'aixeca de terra ni als córners, que es van executar tots rasos.

El domini aclaparador del Barça -sense Xavi, reservat a la banqueta- va eliminar qualsevol retòrica al duel. Va resultar fins a cert punt avorrit. L'evident sensació de superioritat des de la grada també s'hauria d'haver produït al camp. Pinto, substitut del malalt Valdés, que havia passat la nit amb una indisposició estomacal, va tenir un debut plàcid. Només va utilitzar els peus. No va tacar els guants fins a la segona meitat.

Notícies relacionades

El València sobreviu de miracle a Glasgow

Una línia de quatre amb Busquets i Mascherano

DEL GOL A L'ENSOPIMENT / Quan Messi va obrir el marcador amb un potent xut, en una de les poques accions purament intuïtives al veure un forat irrebutjable, el Barça es va distendre. El més difícil ja estava fet. La recerca del gol va continuar, però sense obsessions, amb aquest punt de preciosisme que ja se li ha encomanat a l'equip. Amb Messi arrencant des del darrer i amb Iniesta volant lliure com un ocellet, la pilota només va passar per la meitat de camp danès mentre Villa perpetuava la seva mala ratxa davant del gol.

El partit es va instal·lar durant una hora en l'ensopiment. La sensació que el Copenhaguen no marcaria ni per accident -Santin va renunciar a una escapada en solitari creient que corria sol perquè estava en fora de joc- es va diluir quan el frenètic Ndoye va xutar al travesser. Va ser una convulsió que va agitar el Camp Nou i Guardiola, que va espavilar els seus donant entrada a Xavi i Pedro. Era imperiosa una reacció perquè la deriva del partit començava a ser inquietant. No va empitjorar perquè les catàstrofes només succeeixen eventualment i Messi la va evitar ja en el temps afegit.