Les nedadores aguanten Espanya en els Europeus

Mireia Belmonte es va quedar ahir a les portes del podi en 200 papallona, la principal opció espanyola en la jornada de clausura dels Europeus de natació de Budapest per sumar una altra medalla. L'equip espanyol torna a casa amb nou medalles (quatre de plata en sincronitzada, un or i tres bronzes en línia i un altre bronze en salts). Un botí correcte en línies generals –fonamentat en les proves femenines–,

però en què conviuen agradables sorpreses com la irrupció de Duane da Rocha amb sonores ensopegades com la d'Aschwin Wildeboer.

La natació clàssica s'ha deixat quatre medalles pel camí entre els Europeus d'Eindhoven del 2008 i els del 2010, si bé s'ha de matisar que els anys olímpics, molts nedadors se salten els campionats continentals per centrar-se en els Jocs, cosa que permet a seleccions amb menys potència brillar més. En any no olímpic, un podi continental cotitza més. En aquest sentit, el 2006, també a Budapest, Espanya va sortir de les surades de buit, cosa que dóna un valor afegit a les quatre d'aquesta edició.

LES NOIES MANEN / Sens dubte, les noies han empès la selecció. En homes, la final de Carlos Vives d'ahir en 400 estils (va ser setè) ha estat una de les poques alegries que ha donat l'equip. Després de l'or de Rafa Muñoz en 50 papallona i el seu fiasco en l'hectòmetre, només Aschwin Wildeboer es va colar en una altra final, la de 100 esquena (7è), molt poc per al quartmosqueter de la natació espanyola, amb Belmonte i Erika Villaécija. «O ens posem les piles o el carro s'escapa», va reconèixer el nedador del CN Sabadell. Marco Rivera, eliminat en les sèries del 800 i del 1.500, va ser una altra decepció.

Les noies han sostingut l'equip en medalles (bronzes de Villaécija, Mercedes Peris i Duane da Rocha) i finals (tres de Villaécija, dues de Belmonte, Da Rocha, Peris i Patricia Castro, i una d'Eider Santamaría). El mateix li va passar a la Gran Bretanya: els seus sis ors provenen de la categoria femenina. I el contrari a França: els seus vuit títols són masculins. La joventut d'algunes d'elles (Da Rocha va néixer el 1988, Santamaría el 1990 i Castro el 1992) permet augurar un bon futur.

L'altra nota positiva és la tranquil·litat al si de l'equip després d'uns anys d'enfrontaments entre esportistes i tècnics. «L'important és que finalment hem aconseguit tirar tots cap al mateix costat, que és una cosa que feia temps que no teníem», va reflexionar Villaécija, una de les nedadores més crítiques amb la gestió de l'anterior junta directiva de la federació espanyola.

En la jornada final, Belmonte va sortir valenta pel carrer 8 en els 200 papallona i va tocar la paret segona en els 100 i els 150 metres, però ho va pagar en l'últim llarg. «M'he trobat molt bé fins als últims 40 metres. Al final no notava ni les cames», va explicar plorosa la del CN Sabadell, que després de les dues medalles (or i bronze) d'Eindhoven s'ha de conformar amb aquest quart lloc i el cinquè en 200 estils, després quedar-se fora de la final de 400 estils.

Notícies relacionades

El Barça arrenca el ‘sí’ de Joan García i es disposa a pagar els 25 milions de la seva clàusula de rescissió

El FC Barcelona, sota amenaça de sanció de la UEFA per tornar a vulnerar les regles financeres

TERCERA FINAL DE VILLAÉCIJA / Erika Villaécija només ha estat dos puntets millor que ella en aquests campionats, però van marcar la diferència. Si Belmonte va ser ahir quarta, la capitana de la selecció va aconseguir divendres el bronze en els 1.500. Si Belmonte ha nedat dues finals, Villaécija va disputar ahir la tercera en el 400 lliure, però amb una mica de sort. Tot i que la barcelonina es va classificar desena, al davant hi tenia tres franceses i tres britàniques, tot i que cada país només pot tenir dues representants a la final.

Allà va nedar amb Patricia Castro, que va donar una grata sorpresa a l'aconseguir el segon temps en semifinals. Per a la madrilenya de 18 anys era la seva segona final després de la de 200. Villaécija, veterana i competitiva, va ser setena, al davant de Castro. «La pressió i els nervis m'han dominat. Volia fer més i no els músculs no em responien. Espero haver-ne après per a la pròxima», va dir Castro.