Un Barça esgotat

el primer títol de la temporada es posa una mica difícil. No hi ha res impossible per al Barça si és capaç de completar 90 minuts amb el futbol que va desplegar ahir durant una hora. Un esforç a l'abast del campió, que va acabar pagant amb una derrota desmesurada (3-1) el cansament de l'atapeïda pretemporada que porta.

Dos contraatacs fulminants, marca de la casa sevillista, van engegar en orris la bonica història que escrivia el Barça en el seu retorn a la competició. El tercer gol dels andalusos, marcat per Kanouté, la va tacar gairebé del tot, i va remetre el desenllaç de la Supercopa a dissabte que ve al Camp Nou. Potser en aquella ocasió, l'onze de Guardiola recuperarà forces i recuperarà també algun dels vuit internacionals que ahir a la nit van veure el partit per televisió. També necessitarà recuperar la punteria, perquè està obligat a marcar dos gols. Només va estar fi Ibra, que va tenir una pilota i la va enviar al fons de la xarxa després d'una excel·lent passada de Maxwell.

APAREIX KANOUTÉ / El partit pintava massa bonic. El Barça, que es bressolava en la diana del suec i en el seu tradicional control del joc per deixar passar els minuts, ho veia massa plàcid. De cop va comprovar que, en efecte, estava en la pretemporada, però que ja hi havia alguna cosa en joc. Amb tres gols en tres arribades sevillistes, inesperades i imprevisibles ja que l'onze local estava ensopit, entre la calor i el monòleg visitant.

El Barça no va atendre amb diligència l'avís de l'aparició de Kanouté. Sempre implacable, a la torre maliana li van caure dues pilotes i les va estampar a la xarxa davant un desesperat Rubén Miño (21 anys), un dels nens de Guardiola que va debutar. Sense por de l'escenari ni de les circumstàncies, el tècnic va col·locar quatre nois del planter en l'alineació, el màxim reglamentari. Els privilegiats, a més del meta, van ser Sergi Gómez, un juvenil (18), Jona-

than dos Santos (20) i Oriol Romeu (18). Tots van complir amb nota. Tot i la seva joventut, van pagar el peatge de l'esgotador agost que acumulen. També ells.

DECIDEIXEN LES FORCES / Cap handicap va mostrar l'onze blaugrana, més curt de preparació que el Sevilla (onze dies i milers de quilòmetres d'avió menys) i condicionat per les absències mentre li van durar les forces. Ni tan sols així es va veure disminuït durant dos terços del matx, quan va dominar a plaer, exercint un control insultant.

«Posa-hi pebrots, Sevilla, posa-hi pebrots», va arribar a cantar la grada sevillana al primer temps, desesperada, veient els seus avergonyits per l'onze de circumstàncies que va alinear Guardiola. Només hi havia quatre futbolistes que havien jugat el 8 de maig al mateix escenari: Alves, Keita, Bojan i Maxwell. El Barça desconegut va jugar com juga el Barça famós, el que va exhibir fa tres mesos. Igual. Teva, meva, teva meva, tic, tac, tic, tac, com un rellotget marcant passades i més passades sobre el tapís sevillà. Una meravella per a una nit estival quan els aficionats comencen a neguitejar-se per la falta de futbol que necessiten veure. El Barça els dóna una sobredosi molt saludable. El cruel marcador no li va concedir ni el consol.

ELS JOVES RESPONEN / Més enllà del resultat, els del planter van donar per bona l'àmplia reflexió que s'ha concedit Guardiola per reclamar fitxatges. ¿Ho hauria fet millor ahir Mascherano que Oriol Romeu com a migcentre? ¿Hauria robat més pilotes i les hauria tocat millor Özil que Jonathan dos Santos?

Notícies relacionades

Alba Petisco, gimnasta: "La gent ja em mira amb uns altres ulls. Les millors saben que existeixo"

Alcaraz s’exhibeix contra Bautista i jugarà la final de Queen’s

Per un partit no es poden treure conclusions, és cert, però tampoc es veu el Barça obligat a córrer cap al mercat, per més gangues que li ofereixin.

Experiència i fons físic va ser el que li va faltar al Barça d'ahir a la nit a Sevilla. Temps, en definitiva. Potser n'hi haurà prou d'esperar una setmana més.