Un Barça esgotat

El primer títol de la temporada es posa difícil. Res impossible per al Barça si és capaç de completar 90 minuts amb el futbol que ha desplegat avui durant una hora. Un esforç a l'abast del campió, que ha acabat pagant amb una derrota desmesurada (3-1) el cansament de la pretemporada que ha fet.

Dos contraatacs fulminants, marca de la casa sevillista, han entelat la bella història que escrivia el Barça en el seu retorn a la competició. El tercer gol de Kanouté l'ha tacat gairebé del tot, i ha remès el desenllaç de la Supercopa al dissabte que ve al Camp Nou. Potser llavors, l'onze de Guardiola recuperarà forces i recuperarà també algun dels vuit internacionals que ahir a la nit van veure el partit per televisió. També necessitarà recuperar la punteria, perquè està obligat a marcar dos gols. Només ha estat fi Ibrahimovic, que ha tingut una pilota i l'ha endollada a la xarxa després d'una excel·lent passada de Maxwell.

Apareix Kanouté

Massa bonic pintava el partit. Massa plàcid ho veia el Barça, que es bressolava en el gol del suec i en el seu tradicional control del joc per deixar transcórrer els minuts. De cop ha comprovat que, en efecte, estava en la pretemporada, però que ja hi havia alguna cosa en joc. Amb tres gols en tres arribades sevillistes, inesperades i imprevisibles ja que l'onze local estava ensopit, entre la calor i el monòleg visitant.

El Barça no ha fet cas de l'avís de l'aparició de Kanouté. Sempre implacable la torre maliana, li han caigut dues pilotes i les ha estampat a la xarxa davant un desesperat Rubén Miño (21 anys), un dels nens de Guardiola que ha debutat. Sense por a l'escenari ni a les circumstàncies, el tècnic ha col·locat quatre jugadors del planter a l'alineació, el màxim reglamentari. Els privilegiats, a més del meta, han estat Sergi Gómez, un juvenil (18), Jonathan dos Santos (20) i Oriol Romeu (18). Tots han complert amb nota. Malgrat la seva joventut, han pagat el peatge de l'esgotador agost que porten a sobre. També ells.

Decideixen les forces

L'onze blaugrana no ha mostrat cap handicap, més curt de preparació que el Sevilla (11 dies i milers de quilòmetres d'avió menys) i condicionat per les absències mentre li han durat les forces. Ni tan sols així s'ha vist disminuït durant dos terços del partit, quan ha dominat a plaer, exercint un control insultant.

«Fot-li ous, Sevilla, fot-li ous», ha arribat a cantar la grada sevillana en el primer temps, desesperada, veient els seus avergonyits per l'onze de circumstàncies que ha alineat Guardiola. Només hi havia quatre futbolistes que van jugar el 8 de maig en el mateix escenari: Alves, Keita, Bojan i Maxwell. Aquest Barça desconegut ha jugat com juga el Barça famós, el que va exhibir fa tres mesos. Igual. Teva, meva, teva meva, tic, tac, tic, tac, com un rellotget marcant passades i més passades sobre el tapís sevillà. Una meravella per a una nit estival quan els aficionats comencen a agitar-se pel mono de futbol que necessiten veure. El Barça els dóna una sobredosi molt saludable. El cruel marcador no li va concedir ni el consol.

Els joves responen

Notícies relacionades

Gómez i Romeu, atrevits

Ibra segueix en bona ratxa

Més enllà del resultat, els joves del planter han donat per bona l'àmplia reflexió que s'ha concedit Guardiola per reclamar fitxatges. ¿Ho hauria fet millor ahir Mascherano que Oriol Romeu com a migcentre? ¿Hauria robat més pilotes i les hauria tocat millor Ozil que Jonathan? Per un partit no poden treure's conclusions, és cert, però tampoc es veu el Barça obligat a córrer cap al mercat, per moltes gangues que li ofereixin.

Al Barça li ha faltat experiència i fons físic aquesta nit. Temps, en definitiva. Potser n'hi haurà prou amb una setmana més.