«Mi-te'l, el 'Puyi' ja ve corrents»

«Per mi, sí. Però tu pregunta-li al Puyi, però et dirà que no».La veu de Xavi, tranquil·la i pausada, no desprenia que estigués empipat. Però sabia que el que li proposava el fotògraf no li agradaria a Puyol,Puyiper a ell. Es coneixen tant, i des de fa tant de temps, des de finals de la dècada dels 90, que no tenen ni tan sols la necessitat de parlar. Sent tan diferents com són al camp, sempre han connectat de meravella. I a la primera.

Notícies relacionades

Mbappé i les expulsions desembussen un partit tebien el Pizjuán

L’Espanyol cau a Pamplonai es jugarà la vida a Cornellà

Mentre Puyol encarna la fúria, la grapa, l'èpica, o és el retrat del guerrer disfressat de futbolista, Xavi representa la pausa, l'enginy i la màgia, el noi amb cara de nen que juga amb esmòquing cada dia.«Mi-te'l, elPuyija vecorrents. Com sempre, vaja», va dir Xavi mentre al fons de la pista d'atletisme de la universitat de Potchefstroom s'entreveia la figura d'un atleta vestit de vermell. Era Puyol que galopava per una pista de terra, és clar, envoltada per una gespa esgrogueïda.

Puyol corria cap al seu amic. I el seu amic, feliç perquè Puyol ha trobat a Durban el reconeixement global que li faltava.«Ja saps com em vaig alegrar amb el teu gol a Alemanya, t'ho mereixies més que ningú», li deia Xavi. Corrent un, dibuixant l'altre passades com obres d'art, han arribat junts fins a jugar la final d'un Mundial.«¡Va, màquina, una altra copa!».