FUTBOL

Els jugadors del Bada-Bing van al judici com a «víctimes»

Els testimonis protegits del Rosario Central asseguren que els volien matar i identifiquen els seus agressors

Els germans Moreno, Valentín (esquerra) i Israel, ahir, a l’entrada de la sala de vistes, a Barcelona.

Els germans Moreno, Valentín (esquerra) i Israel, ahir, a l’entrada de la sala de vistes, a Barcelona. / Jordi cotrina

3
Es llegeix en minuts
SERGI LÓPEZ-EGEA
BARCELONA

Dos testimonis ben diferents. D’un costat, Jonatan Padilla, acusat i jugador del Bada-Bing. «A les baralles hi ha gent que guanya i gent que perd. N’hi ha alguns que som homes i altres que són nenetes». De l’altre, E. S, futbolista del Rosario Central i testimoni protegit. «En molts partits m’han dit que em volien matar, però, certament, en aquell, vaig creure que moriria». Ha començat el judici per la brutal agressió que el 10 de gener va patir la plantilla del Rosario Central, amb arguments racistes, per part de la del Bada-Bing. Set dels seus jugadors s’enfronten a penes que poden comportar fins a sis anys de presó. Ahir es van presentar davant el jutge com a «víctimes» en lloc d’agressors.

El judici prosseguirà avui a Barcelona. Els testimonis protegits del Rosario Central, conjunt de la Tercera Territorial de Barcelona, que van començar a declarar ahir, van identificar com a causants materials de l’atac dos jugadors del Bada-Bing, Israel Moreno Gómez –que va jugar el partit amb una fitxa falsificada– i el seu germà Valentín. Tots dos van declarar emmanillats, ja que són a la presó per l’agressió. Els germans Moreno tenen antecedents policials. En el cas de Valentín, especialment greus, ja que complia l’última part de la seva condemna en llibertat vigilada. Va ser condemnat el 2001 per l’anomenat crim de la Vila Olímpica.

NINGÚ HI VA FER RES / Era la primera ocasió en què els jugadors del Bada-Bing, entre ells el seu president, Efrem Simón Suárez, donaven públicament la seva versió dels fets. Tots van dir que els seus rivals s’havien passat tot el partit insultant-los i que, a més, van comptar amb la col·laboració de l’àrbitre. Casualment, tots van coincidir a l’afirmar que en el moment de les agressions estaven a la grada o al vestidor, i que només van sentir crits, producte d’una baralla que es va formar al túnel de vestidors i en què no van participar. Van admetre que al seu equip hi jugaven futbolistes amb fitxa falsificada. Van dir que era una pràctica habitual a la Tercera Territorial. «La Tercera Regional (o Territorial) és el pitjor del pitjor», va admetre Valentín Moreno. Carlos Raya, un altre dels acusats, va ser dels pocs que va reconèixer haver proferit algun insult racista. «Com a molt vaig dir sudaca perquè estava escalfat del partit. Però l’àrbitre ha mentit en l’acta al 120% perquè tenia favoritisme per ells».

Notícies relacionades

Els advocats de l’acusació particular van intentar acorralar els implicats i els van preguntar –fet que van negar– si pertanyien als Boixos Nois, a la seva facció dels Casuals o si anteriorment havien estat jugadors d’un equip en què militaven membres de la penya radical del Barça. Van negar qualsevol vincle, encara que van reconèixer el seu afecte al conjunt blaugrana. Elena Marugán, advocada dels germans Moreno, va intentar eliminar qualsevol relació dels seus clients amb els Boixos Nois, i per això va posar especial èmfasi a demostrar que Israel Moreno era madridista.

COPS DE PUNY / Jonatan Padilla i Carlos Raya van admetre, en canvi, haver deixat anar algun cop. «Jo li vaig donar un cop de puny a la cara a un de l’equip contrari perquè ell em va pegar primer», va afirmar Padilla. «Jo només vaig donar un cop de puny a un d’ells després d’agredir un company i segur, també, que vaig deixar anar algun insult com ara fill de puta», va afegir Raya. Avui, el judici ha de quedar vist per a sentència.