El gran duel entre Armstrong i Contador anima l'inici del Tour

La fotografia d’Al-

bert de Mònaco és a totes les botigues de Montecarlo. Els edificis de luxe, els cotxes esportius i enormes iots acoloreixen una ciutat que avui es vestirà amb les millors gales per viure l’inici del Tour 2009, a partir de les 4 de la tarda. Només caldrà esperar 17 minuts perquè el primer gran protagonista surti a la palestra de la ronda francesa. Lance Armstrong s’estrena en el seu retorn a la prova que va guanyar en set ocasions consecutives, entre el 1999 i el 2005, en el gran grup dels maldestres. Sortirà amb els dolents, amb els gregaris, amb els que vénen a treballar, amb els que no es juguen res en la classificació general.

En canvi, Alberto Contador, a qui ahir Johan Bruyneel, mànager de l’equip Astana, va ratificar com a cap de files, sortirà l’antepenúltim, amb els bons, amb els que aposten per guanyar el Tour diumenge vinent, dia 26, en el marc tradicional dels Camps Elisis de París. Sortirà abans que Cadel Evans (segon fa un any) i que Carlos Sastre, vencedor del 2008, l’altre gran favorit, el ciclista modest a qui no s’ha d’oblidar i que s’estrenarà amb l’honor de portar el dorsal número u i poder vestir totalment de color groc, des del casc fins al calçat,

en els 15,5 quilòmetres de contrarellotge que aquesta tarda inauguren lagrande boucle en territori monegasc.

LA PRUDÈNCIA DE SASTRE / Sastre, ahir, va tornar a apostar per la prudència, La seva roda de premsa, totalment en anglès, es va celebrar en un petit saló del seu hotel de Montecarlo. Contador, en canvi, va decidir desplaçar-se fins al majestuós Forum Grimaldi, on el Tour ha ubicat les seves instal·lacions en aquestaGrand Départ de Mònaco. Gairebé 300 periodistes i pràcticament un tema monogràfic damunt la taula. El duel, l’enemic a casa, què passarà amb Armstrong, qui és el cap i fins i tot si el gran favorit per vèncer a París, o sigui Contador, se sentia molest per la presència d’Armstrong.

«Contador és el líder de l’Astana i per aquest motiu portarà el dorsal acabat en u, el que identifica el cap de files». D’aquesta manera, Johan Bruyneel, mànager de l’esquadra kazakh, va voler eradicar qualsevol sensació de crisi en el seu equip abans que el Tour comenci a rodar. «El Tour de França –va afegir el tècnic belga– el guanya el corredor que està més fort i no hi ha diferència en el fet que estigui al mateix equip o en un altre».

I fins i tot es van escoltar xiulets quan Bruyneel ja no va trobar més arguments per treure importància al que està escrit, al suposat, i per què no esperat, duel entre l’astre de Pinto i l’estrella de Texas. «L’únic que hi ha de veritat en els diaris és la data i el preu».

El cert és que tot i que ahir Contador va mirar d’asserenar els ànims i treure’s pressió, el ciclista madrileny es queixa i està molest des que Armstrong va anunciar el setembre de l’any passat que tornava a l’alta competició per córrer en el conjunt dirigit pel seu amic Bruyneel, el tècnic que el va acompanyar en les seves set victòries a París. «És una situació fàcil –va explicar Contador. Sabia que això passaria. És una motivació més perquè jo coneixia la repercussió mediàtica d’Armstrong, que és molt gran. Però demà [avui per al lector] aprofitaré l’etapa, encara que sense arriscar-me perquè jo no he de demostrar res a ningú».

ARRIBADA EN SIGIL / I menys a Armstrong, que, certament, i al contrari del que va passar els anys en què era l’única figura que volava sobre els cels del Tour, sembla que no hi sigui, que no hagi vingut a Mònaco. A penes ha concedit declaracions, quatre paraules ben dites, i ha apostat per fer els primers passos al Tour del seu retorn gairebé en l’anonimat i partint avui amb els modestos, aquells ciclistes que fa molts anys es denominaven els «domèstics» del gran grup.

No obstant, encara queda el dubte de saber fins a quin punt serà capaç de recuperar la inspiració que el va convertir fins al 2005, l’any de la seva primera retirada, en una de les grans figures del ciclisme de tots els temps. Ha avisat que vol guanyar el Tour però, a la vegada, que ajudarà Contador, a qui ha censurat la fogositat pròpia dels seus 26 anys, si el de Pinto demostra ser el més fort de la carrera. «El 2007, vaig venir al Tour per conquistar el jersei blanc i al final vaig guanyar a París. Llavors em vaig beneficiar del factor sorpresa. Ara aquest aspecte ja no el puc tenir en compte, però, en canvi, sóc un ciclista molt més sòlid», va defensar l’espanyol.

I potser per la mateixa raó, Bruyneel, el seu tècnic, va voler treure pes a la candidatura d’Armstrong per intentar el repte d’una vuitena victòria a la capital francesa. «El gran rival de Contador és Sastre. Està molt més fort que fa un any quan va guanyar a París».

TRES ARRIBADES EN PUJADA / Certament l’afició espanyola embogiria en aquest Tour, també el de la injusta absència d’Alejandro Valverde, amb un duel entre Contador i Sastre, els dos últims guanyadors a París. Elterritori Tour previst per al 2009 els beneficia: menys quilòmetres

de contrarellotge i més pujades, malgrat el peatge que únicament hi hagi tres arribades en pujada (Arcalís, a Andorra; Verbier, a Suïssa, i el Mont Ventoux, a la meravellosa Provença). Allà es decidirà la prova, a només un dia de París. Allà hi ha el gran canvi; una muntanya com a postres de luxe, en lloc de la tradició mai obligada d’haver de celebrar una contrarellotge de llarg quilometratge en l’últim sospir de lagrande boucle.

Contador, Armstrong, Sastre, al gran escenari, amb Evans i Denis Mentxov, el vencedor del Giro, en el paper d’actors de repartiment. Tot a punt perquè el Príncep Albert doni el senyal d’obertura de la prova. La gran festa del ciclisme mundial

comença avui a Mònaco. Tots els ulls estaran posats en Contador,

Notícies relacionades

Gran ensurt a La Gayola

Ter Stegen, la tornada agredolça del capità

Sastre i, per què negar-ho, també en

Armstrong.