¡Gràcies, Pep!

No va fer falta esperar el partit d'ahir; el 3-2 de Vila-real va fer justícia i el Barça es va proclamar campió de Lliga dissabte i va aconseguir el doblet, cosa que només havia passat quatre vegades abans. El Barça d'aquesta temporada farà --ja l'ha fet-- història, independentment del que passi aquest dimecres vinent a Mestalla i el dia 27 a Roma. Inevitablement, em vénen al cap els records més llunyans en un Camp Nou que s'acabava d'estrenar: Ramallets, Olivella, Rodri, Gracia, Segarra, Gensana, Tejada, Kubala, Evaristo, Suárez, Czibor. Era la temporada 1959-1960 i va ser en la tercera jornada que el Barça es va imposar a l'Athletic Osasuna per un contundent 6-0 amb gols d'Evaristo (3), Martínez (2) i Segarra. Va acabar guanyant la Lliga amb un pletòric Francesc Miró- Sans com a president.

He vist, després, centenars de partits i guanyar molts més títols, però cap com aquell primer, quan els nens ens podíem tirar a la gespa, ben a prop de la porteria, al costat del mite Ramallets. En la meva memòria aquell Barça jugava molt bé, però Kubala i Suárez eren incompatibles i Herrera es va emportar el segon a l'Inter de Milà. S'havia acabat la festa.

AQUEST ANY,

el Barça de Josep Guardiola ha guanyat la Lliga i ha fet història, no solament pels títols que ha conquistat, sinó, fonamentalment, pel seu fantàstic joc: tècnica, entrega, posicionament, rabiosament ofensiu, pressió, control de la pilota i del ritme dels partits i coratge.

Aquest Barça ha trencat estadístiques i ha meravellat a tothom. I d'aquí 50 anys, els nens que van al camp acompanyats dels seus pares recordaran Valdès, Alves, Puyol, Piqué, Márquez, Iniesta, Xavi, Messi, Touré, Keita, Etoo, Busquets, Bojan, Henry, Abidal, Sylvinho, Gud-

johnsen ...

Aquesta és la grandesa del Barça de Pep Guardiola que ha il.lusionat els grans, però, especialment, els més petits que no oblidaran mai el primer dia que van anar al Camp Nou a veure el Barça. I serà aquest Barça, no cap altre, el que quedarà El nou bicampió no descansa, ni tampoc es vol agafar un cap de setmana lliure. Podria posar-se a jeure fins a arribar a Roma i no ho va fer fins al quart d'hora final, en què va deixar escapar un partit que era seu. Va arribar ahir a Palma amb la doble corona i va jugar com si li quedés alguna cosa en joc. I l'hi queda. És l'honor. Així va presentar-se a la seva festiva cita amb el Mallorca. Al cap de nou minuts, l'equip de Guardiola guanyava 0-1. Amb un gol d'Etoo, que no el va celebrar per respecte a la que sempre ha estat casa seva.

Va tenir el partit a la mà i, curiosament, el va deixar de guanyar perquè el mateix Etoo no va estar gens fi, cosa que va deixar al conjunt de Manzano agafar-se a l'esquerra d'Arango i el cop de cap de Cleber Santana per completar una tarda de bojos acabada volcànicament. Amb un penal en el temps de descompte a Etoo, que el mateix Etoo va fallar. El tercer que erra aquest curs.

BAIXADA FINAL Les velles lleis del futbol, mai escrites, però sempre visibles, van acabar superant l'inexpert Barça de Guardiola. Des del principi fins al final, el partit era seu. A Oier, el meta suplent del filial (Miño, el titular, està lesionat), ni se l'havia vist al cap d'una hora de matx. Però la plàcida tarda es va enverinar al final, contagiats tots per un estrany virus. Si el bicampió hagués estat mínimament encertat davant Moya, el porter del Mallorca, hauria anat al descans amb una còmoda golejada. En Etoo va tenir el premi i, al mateix temps, la seva penitència. Va marcar la primera ocasió que va tenir, i de cap (la més difícil), però després va fallar les vuit ocasions següents, un penal inclòs. No, era el seu dia.

Fins llavors, el Barça va fer honor a la seva condició d'equip referència. Mentre les estrelles descansaven a casa, el joc de l'equip no va semblar notar-ho. Tenia la pilota, va espantar el Mallorca i va deixar Etoo una vegada i una altra sol davant Moya. Una vegada i una altra va fallar i va provocar així la contundent reacció del seu enemic. El va tenir agenollat i el va deixar aixecar-se. Pecats de joventut, se'n podria dir. O potser l'equip blaugrana va acusar el cansament i la desconnexió entre línies, malgrat que tenia el partit absolutament controlat. Ho va fer tot el Barça. Coses bones, una hora exquisida de futbol sense punteria, i dolentes, deixant al Mallorca que remuntés en sis embogits minuts.

Notícies relacionades

Alba Petisco, gimnasta: "La gent ja em mira amb uns altres ulls. Les millors saben que existeixo"

Alcaraz s’exhibeix contra Bautista i jugarà la final de Queen’s

A PILOTA PARADA Mentre l'Ono Estadi, més ple que de costum, s'ho passava bomba amb el golàs de falta d'Arango, l'1-1, i el posterior cop de cap de Cleber Santana en el 2-1, que va agafar desprevinguda la inèdita defensa blaugrana. Totes dues accions van ser a pilota parada. Semblava mentida, però era tan real com la vida mateixa. "Eo, eo, eo, esto es un chorreo", cridava la grada, just quan Etoo rematava de cap al pal en els minuts finals, un altre signe de la desgràcia que va afectar el camerunès en el seu retorn a Mallorca.

I això que va començar marcant el gol en una excel.lent assistència de Bojan, però va fallar els més fàcils. Fins i tot un penal que va provocar ell mateix en el temps afegit. Guardiola té una altra feina: recuperar el millor Etoo, el davanter que s'ha extraviat misteriosament.