"Nosaltres érem estrelletes"

Va ser amb fredor. Miguel Ángel va sortir de la porteria. Marcial va rebre la pilota per la dreta. La va parar. Va aguantar la pressió del porter madridista. El va retallar. ¡Gol! El Camp Nou va esclatar d'alegria. ¡Gol! ¡Goool de Marcial! Va ser l'1-0, el gol que va obrir la victòria blaugrana davant el Madrid la tarda del 19 de setembre del 1976. El Barça va guanyar per 3-1. L'equip liderat per Johan Cruyff, que Marcial considera com el "dream team dels 70", feia els últims espeternecs. Aquella generació de futbolistes que creixien i aixecaven il.lusions a l'ombra del genial holandès va donar moltes tardes de glòria. "Vam ser molt bons, però tan sols érem estrelletes si ens comparem amb els futbolistes d'avui dia. Érem molt bons, però la llàstima va ser que només vam aconseguir un títol de Lliga".

Marcial era fill d'un guàrdia civil destinat a Elx en els temps de la postguerra. Als 3 anys va deixar la seva Astúries natal. De molt petit va començar a destacar en les categories inferiors del conjunt il.licità. Va ser l'Espanyol el primer equip que es va fixar en aquell jugador ros de bon toc, que de seguida es va convertir en un dels cinc dofins blanc-i-blaus.

De l'Espanyol al Barça

Aquella davantera amb José María, Amas, Re, Rodilla i el protagonista d'aquesta història va fer embogir la grada de Sarrià però no va evitar el descens de l'Espanyol. Marcial no volia jugar a Segona. Els socis blanc-i-blaus van realitzar una col.lecta per evitar que passés al Barça. No hi havia res a fer. L'esperaven vuit anys de blaugrana i la inoblidable Lliga de la temporada 1973-74. "Quan passes per diversos clubs, com ha sigut el meu cas, sempre guardes un bon record de tots els equips, però la meva estada al Barça va ser especial. Per això sóc barcelonista".

Com especial va ser també la nit del diumenge 17 de febrer del 1974. ¡Cinc cops plorà la Cibeles! En Flandes se ha puesto el sol. 0-5 al Bernabéu. Mora; Rifé, Torres, Costas, De la Cruz; Marcial, Asensi, Juan Carlos; Rexach, Sotil i Cruyff. Marcial es va quedar sense marcar. "Que no --replica--. Vaig aconseguir un gol, que era legal, però me'l van anul.lar. Si no encara hauríem fet més història al guanyar per 0-6. En aquell equip només ens va faltar jugar amb una mica més de seny, com diuen a Catalunya, per haver aconseguit més coses".

Cruyff era el líder. "Només recordo un altre jugador a qui podria considerar un fenomen: Di Stéfano. Quan vaig arribar a l'Espanyol amb 19 anys vaig coincidir en la seva última temporada. Ell ja en tenia 38. De córrer, no corria gaire, però feia meravelles amb la pilota".

Discrepàncies amb Rinus Michel van tancar la seva etapa barcelonista. Va trobar asil a l'Atlètic, cosa que li va permetre disputar la Copa d'Europa quan tan sols la jugava un equip per Lliga. "En aquells anys 70, a part de Cruyff, hi va haver altres grans jugadors amb qui també vaig tenir l'honor d'enfrontar-me. Jo vaig jugar contra Pelé i també contra Beckenbauer".

Marcial es va casar a Barcelona. Es va comprar un pis al barri de Pedralbes i quan va saber que a la seva finca quedava un altre buit l'hi va recomanar a un company que buscava vivenda. "Rexach i jo érem veïns d'escala mentre vam jugar junts al Barça".

Va fer bona amistat sobretot amb Asensi, amb qui es veu sovint, ja que el sogre d'Iván de la Peña s'ha instal.lat a Alacant. "Quan em vaig retirar del futbol vaig tornar a Elx, perquè tot i que sóc asturià, jo em considero un més d'aquesta ciutat. Aquí han crescut els meus cinc fills i ara també els meus dos néts. ¡Ah! Tots són del Barça".

Negocis immobiliaris

Notícies relacionades

Milions per salvar la temporada

Lenglet, una altra ganga que rep l’Atlètic del Barça

No va voler mai carregar les maletes a sobre. "Només un parell de vegades he donat un cop de mà a l'Elx seient a la banqueta quan ho han cregut necessari". Es va dedicar al negoci immobiliari. Riu quan se li pregunta si ha guanyat més diners amb el totxo que amb la pilota. Demà s'acomodarà davant el televisor amb el desig de disfrutar amb un nou triomf blaugrana. "Quan vaig al Camp Nou o em desplaço a un altre estadi per veure el Barça sempre ho faig amb discreció. No m'agrada figurar gaire".

No oblida el gol a Miguel Ángel. Els gols de Cruyff i Heredia van secundar la victòria blaugrana al Camp Nou el 1976, després que Pirri empatés per als blancs. Però sobretot enyora que no hagués pujat al marcador del Bernabéu el seu gol en el partit més màgic que mai ha jugat a Madrid. Sí. Marcial pot explicar als seus néts que ell va ser protagonista de la victòria més èpica del Barça a Chamartín.