"Sovint em pregunto si conviuen dues Barcelones: la que jo reconec i la que no té ànima"

Fa temps que, quan camino per la ciutat, tinc la sensació de no reconèixer-la. Potser és el pas del temps, però sovint em sembla una ciutat completament estranya.

Hi ha nous referents: Sant Gervasi s’ha convertit en el punt neuràlgic del moment; el Poblenou sembla que mai acaba de fer el 'boom' definitiu, i els divendres tothom es troba al Bar Bocata a rendir-se a la seva truita. Jo també hi vaig, amb les amigues, com part d’un ritual que es repeteix setmana rere setmana. Però mentre observo la gent, noto una distància que no sé acabar d’explicar. La gent et mira pero no somriu, ens posem una barrera.

Només alguns racons de Sant Andreu o d’aquells barris que semblen resistir el pas del temps em resulten familiars, tot i que també canvien discretament. Com els amics que trobes al bar de sempre, o aquells amb parella que ja no veus tant. Em pregunto sovint si conviuen dues Barcelones: una que encara reconec, i una altra més asèptica, gairebé com un decorat, plena d’'influencers', amb les mateixes cares repetides a tot arreu, però sense ànima ni autenticitat.

Com diu una bona amiga meva, fer noves amistats passats els 30 ja és prou difícil, però la ciutat -amb la seva voràgine, el seu ritme i les seves formes- ho complica encara més. A vegades em pregunto si estem construint una nova Barcelona o si, simplement, ens estem assimilant a un model de ciutat global, desconnectada i elitista, on les de sempre es fan visibles i la veritable varietat i creativitat es torna secundària.

La ciutat ha de ser capaç de contenir totes les seves veus, totes les seves maneres de viure i de relacionar-se. Però cada vegada més sembla que la seva estructura social i cultural gira entorn d’un 'star system' que copia patrons d’altres ciutats molt menys interessants: atractiu en la superfície, però buit en profunditat.

Tot i així, aquest divendres tornaré a sortir. Amb ganes de descobrir racons nous i passar-ho bé amb els meus. Espero que aquesta nit, Barcelona ens somrigui una mica a tots.