Sixena: Una decisió judicial a correcuita

La Guàrdia Civil ha entrat al Museu de Lleida de nit, perquè han estat incapaços de fer-ho a la llum del dia, per endur-se cap a Sixena les obres reclamades. Duien autorització judicial, però el jutge no ha tingut en compte que la Generalitat té les corresponents factures de compra i cessió de les obres legalitzades davant notari; que encara no s’ha exhaurit el termini per presentar al·legacions per bé que aquestes no es puguin presentar ja que la Conselleria de Cultura està en mans del ministre a Madrid; que el dret a retracta al·legat per Aragó es va presentar bastant de temps més tard que les obres fossin traslladades, restaurades, exposades i custodiades per la Generalitat de Catalunya; que Sixena vol recuperar de franc aquestes obres tot i la gran quantitats de diners invertits en la seva adquisició, restauració, conservació i custòdia; que si les obres no haguessin estat traslladades, restaurades i custodiades, haurien desaparegut per sempre atès l’estat de conservació en que es trobava el monestir i, sobretot, després de l’ensorrament del seu sostre fa uns 30 anys.

En tot aquest procés, no és molt sospitós que només es reclamin les obres conservades a Catalunya i que no es digui res de les que estan en altres museus de l’Estat espanyol com a Osca, Saragossa, Toledo i El Prado, una de les quals va ser comprada en pública subhasta un cop ja estava iniciat el procés de reclamació i amb una altra que va sortir cap a l’estranger per ser subhastada allà? Aquesta decisió judicial, vol dir que en justa correspondència també s’acceptaria la reclamació del retorn a Catalunya de les obres d’art i bens culturals catalans repartits per museus de l’Estat espanyol? Em temo molt que en aquest cas la resposta seria un no rotund.