"Responsabilitats a dit: un vici molt nostre"

Atribuir responsabilitats és una cosa seriosa. Té a veure amb accions lliures, amb decisions preses conscientment i amb les conseqüències previsibles -també les col·laterals- d’allò que fem o deixem de fer. No és una eina per desfogar-se ni un joc retòric de cafè. Tanmateix, avui s’han normalitzat actituds profundament irresponsables: si plou massa, si una carretera s’inunda, si hi ha molta gent al carrer o si venen turistes, sempre hi ha algú a qui assenyalar, encara que no hi tingui res a veure. És còmode, però fals.

Si una via està en mal estat, cal mirar primer si qui n’era responsable ha fet la seva feina. Són lamentables els polítics que demanen dimissions sense saber què ha passat ni tenir cap dada, només moguts pels seus interessos. A aquests, més que escoltar-los, potser caldria retirar-los el carnet de polític: perquè manifesten ser, precisament, uns "irresponsables".

Atribuir bé les responsabilitats és una exigència bàsica d’ètica pública. I assumir les conseqüències de les falses acusacions, una obligació que hem oblidat massa sovint.