La denúncia d'una farmacèutica després de la mort d'una jove per suïcidi es fa viral

Un text que afegeix: “És evident que [la jove] no era adherent al seu tractament… per molt que venia cada mes a buscar-lo. No puc evitar de pensar que hauríem pogut fer alguna cosa més per ella. Crec que no és exagerat pensar-ho, no ho hauriem d’haver fet tots els qui d’alguna manera estàvem al seu costat?"

Carme explica a SanaMente que va escriure el missatge el mateix dia que la mare de la jove va anar a la farmàcia. És un text redactat, doncs, sota l'efecte emocional de la mort de la jove: "Em va impactar molt descobrir tota la medicació que jo no havia estat capaç de detectar que ella prenia; i això no vol dir que si les hagués pres no hauria tingut aquest final, segur que no era l'únic que necessitava, segur; la medicació és una ajuda, no és una solució".

"A anys llum del que necessitem"

Aquesta farmacèutica enumera les insuficiències del tractament a les persones en risc de suïcidi. "Creiem que estan cobertes mèdicament, però les visites que tenen, el servei d'ajuda mèdica està a anys llum del que necessiten, no s'adeqüen a les seves necessitats; no pot ser que un psiquiatre vegi una pacient cada mes o cada tres mesos i l'ompli de medicació en deu minuts. No pot anar-se'n amb aquesta medicació a veure què fa", descriu.

"No estem preparats"

Mestres també apunta al paper de la família, dels amics i de la societat en general, sense referir-se específicament al cas d'aquesta jove, és clar. "No estem preparats per acompanyar aquestes persones perquè no hem tingut formació, psicoeducació; a les escoles s'hauria de parlar de les emocions i de com actuar, perquè quan tens un problema de salut mental entren molts sectors en joc, no només ha de ser bo el metge".

El paper de la medicació

La Carme, amb més de 20 anys d'experiència, vol aclarir que els medicaments són “superútils, els necessitem, estem aquí gràcies a ells en molts aspectes, però en salut mental estem sobremedicalitzats”. La societat també pressiona per rebre una pastilla com a solució? "Socialment volem rapidesa, vull dormir ja. I ho dic per les benzodiazepines, i el metge també sent la pressió de 'doneu-me més, torneu-me a donar'; a més, no es pot desprescriure d'un dia a l'altre". Mestres creu que es poden donar petits quotidians com l'SPD, que mostra a la fotografia. Es tracta d'un sistema preparat de dosificació per millorar l'adherència al tractament en col·lectius que prenen molta medicació, com la gent gran o les que, com el cas de la jove, tenen problemes de salut mental.

La indústria farmacèutica pressiona també? "No diré que no hi hagi interessos, però per sort estem a anys llum, en positiu, respecte als anglosaxons o als Estats Units, i l'exemple més clar és el fentanil i l'oxicodona; aquí no passarà, perquè la normativa és molt diferent; però que s'hi abusa, sí".

"El genèric dels ansiolítics es diu abraçada"

Notícies relacionades

Gaspar Hernàndez, periodista: “Estic convençut que la consciència va més enllà de la mort del cos físic”

El diccionari de l’IEC deixa d’associar la paraula ‘tarat’ a persones amb problemes de salut mental

En aquest picar l'espatlla, la Carme pensa en la necessitat d'una coordinació més gran entre els diferents nivells assistencials. La farmàcia comunitària ha d'estar integrada a la resta de serveis assistencials, sobretot l'Atenció Primària. Sense estar comunicats, el principal perjudicat és el pacient”.

La Carme no ha tornat a tenir contacte amb la mare de la noia que va morir per suïcidi. Una mare que se'n va anar durant un temps al seu país d'origen i va tornar a Catalunya. Mentrestant, aquesta farmacèutica del Vendrell segueix amb la mirada conscient a l'hora d'exercir la seva professió. A la bata amb què treballa es pot llegir: "El genèric dels ansiolítics s'anomena abraçada".