"La recerca impossible de la perfecció"

Hi ha un adjectiu que utilitzem amb freqüència: és perfecte. Tenir un cos perfecte, fer un treball perfecte, fer un salt perfecte, trobar el gos perfecte. Contínuament, estem cercant la perfecció, creant una obsessió i un objectiu que en realitat són una quimera, perquè al diccionari apareixen aquestes tres definicions: Completament acabat; que no li manca res; complet, absolut i que té totes les qualitats requerides, que no té el més petit defecte.

El metge i assagista espanyol Mario Alonso Puig, a les xarxes socials, diu ben clar que la perfecció no existeix, i que no hem de ser perfectes, simplement tenir passió per assolir els nostres objectius. I és que perquè ens hem d’obsessionar en quelcom que no existeix i que mai no assolirem. Potser seria hora d’acceptar la realitat: som éssers imperfectes i, en tot cas, podem proposar-nos millorar cada dia una mica més. A més, en molts casos la millora ve després d’un error comès, que és el que ens fa créixer i ser cada dia una mica menys imperfectes, sense deixar de ser-ho. La imperfecció no és dolenta, simplement forma part de l’ésser humà, i en la mesura que l’acceptem, potser entendrem que hem de deixar de cercar una perfecció intexistent i irreal.