A què jugueu? A futbol segur que no

És curiós com els jugadors del Reial Club Esportiu Espanyol van malentendre les paraules que Antoine Griezmann va dir un dia a San Sebastián: “Un derbi es un derbi, será una batalla, pero hay que ganarla”. El passat dimecres, 13 de gener, es va disputar la tornada del partit de vuitens de la Copa del Rei entre el Barça i l'Espanyol. En aquest partit els aficionats van emetre càntics d’insult fàcil com “Shakira és una …”  fins a una sintonia tant elaborada que ni el mateix Bach hagués pogut compondre sobre Piqué, Shakira i la dubtosa paternitat del seu fill.

Espanyol, a què jugueu? Perquè per molt que sortiu amb tota la artilleria carregada al camp, no sabeu trobar la manera de guanyar el líder provisional de la lliga. Si en els últims sis partits disputats només heu aconseguit deixar a zero el marcador en una ocasió i us han trobat 15 forats a porteria no és motiu per extrapolar la batalla fora del camp. I quan vull dir fora del camp em refereixo a la grada i a l’afició. Aconseguir a través de missatges homòfobs, masclistes i xenòfobs anul·lar un equip em sembla que és la mostra més immadura, poruga i covarda que he vist en la història del futbol. Cap dona pot ser usada com a objecte de violència de gènere, i si Joan Collet no va evitar que els seus aficionats exhibissin pancartes on s’afirmava “Shakira eres de todos” , li haig de dir, president , que ha caigut molt baix.

Com a futura periodista i creadora d’opinió pública sé que la societat es susceptible al que veu i entén. S’intenta lluitar des de milers de plataformes - que tenen un abast d’influència molt més petit-  per concienciar de conceptes com equitat i igualtat, i després apareix en antena aquesta imatge sense cap tipus de problema. A què jugueu? A futbol segur que no.