«Tot i el meu cognom no munto a cavall, però soc cavaller»

El del Sant Sepulcre és un orde eqüestre: munta a cavall, Muntada?

Ha, ha. No, l’Església té reconeguts dos ordes eqüestres. Un és el del Sant Sepulcre, l’altre és l’Orde de Malta. I bé, són ordes honorífics. Que jo em digui Muntada no m’atorga més drets que a qualsevol altre membre.

Però va a cavall o no?

Tot i el meu cognom no vaig a cavall, però soc cavaller. Som cavallers. És orde de cavalleria, així és que hi ha cavallers i dames.

Això és una mena de germandat, com ara els legionaris?

No, el que formem és una associació dins de l’Església. Està reconeguda per l’Església i és d’àmbit internacional. Som 30.000 membres en tot el món, n’hi ha escampats a tot arreu. I sempre en comunió amb l’Església.

Si vostè va a un altre país i troba un membre de l’orde, s’estableix un vincle?

Hi ha com un lligam, certament. La resposta és afirmativa. Hi ha lligam, però no pas com el que deia dels legionaris, eh?

Un orde tan antic com aquest, deu tenir aspectes que cal renovar.

Va ser fundat l’any 1099. Precisament el que he estudiat i he analitzat en la tesi doctoral, ha estat la valoració i l’anàlisi de la normativa actual. I la normativa actual prové del papa Francesc. Vull dir que realment és un orde antiquíssim, però alhora és totalment modern, actualitzat i amb projecció, amb reptes...

No hi ha res arcaic que calgui renovar?

No, no, perquè, de tota manera, el que pugui suscitar allò arcaic, allò antic, pot tenir fins i tot un punt nostàlgic. Però no deixa de ser una organització totalment actual, que està a prop del Sant Pare i, òbviament, del Patriarca de Jerusalem. De tota l’estructura que existeix de l’Església tant a Roma com a Jerusalem.

Cal ser creient per ser-ne membre?

Per ser membre d’ordre s’ha de ser creient, s’ha de ser practicant. I, a més a més, no només de creença religiosa, sinó també un compromís amb Terra Santa, d’ajuda...

Compromís amb Terra Santa què vol dir? Anar-hi de tant en tant?

Hi ha una obligació, segons els Estatuts, d’anar-hi almenys un cop a la vida. I, per la resta, és un compromís de tipus assistencial.

Vostè és creient i practicant?

És condició necessària. No suficient, però necessària. Jo ja havia estat a Terra Santa abans de ser de l’Orde del Sant Sepulcre, just acabada la carrera. Va ser un viatge molt emotiu.

I després es va fer de l’Orde?

Soc de l’Orde des de l’any 2006, l’any que em vaig casar. És com un altre matrimoni.

Li van fer un examen, no vull dir per casar-se sinó per entrar a l’orde?

No hi ha examen, simplement es busca que la persona sàpiga realment on s’integra, que no aterri en una organització amb la qual no tingui res a veure. L’únic examen és el de consciència de cadascú, que a vegades són exàmens més complicats que els altres (riu).

Què va sentir un membre del Sant Sepulcre en veure de prop el Sant Sepulcre?

El viatge a Terra Santa, essent creient, desperta uns sentiments molt íntims, ja sigui per anar a veure el Sepulcre buit, o tants llocs pels quals va passar Jesús.

És creient, però, a més a més, com a advocat ha de tocar de peus a terra: està segur que el que hi va haver allà dins era el Fill de Déu?

La resposta dels que creiem en Déu i tenim aquest sentiment, òbviament és que sí. Al creient el que mou la fe, i la fe genera aquest sentiment de creença total. De la mateixa manera que creiem que després de la vida terrenal hi ha una altra vida.

És bona època per ser creient?

Sembla que s’estigui posant com molt de moda la creença i religiositat, amb això de la Rosalía, etc. Jo penso que sempre és bon moment per ser creient, ara o quan sigui.

Anirà a veure el Papa?

Aquesta vegada no, però vaig anar a veure Benet XVI, precisament a la Sagrada Família. Però membres de l’orde del Sant Sepulcre participaran en la cerimònia.

Notícies relacionades

Un incendi a l'abocador manté els Bombers treballant a Pedret i Marzà

Vaga de professors a Barcelona i Catalunya: ¿On és avui dimecres 3 de juny i on toca demà dijous?

Aprofitant que és advocat: què li sembla la polèmica de si ha de parlar més en català?

Certament, estem en un territori on toca parlar en català. A Madrid no tindria sentit que parlés allà en català, però té tot el ple sentit que ho faci a Barcelona. Com a orde som totalment apolítics, però el normal i saludable, i així ho esperem, és que hi hagi paraules en català. n