"Qualsevol temps passat era molt millor, parlant de seguretat en les voreres"

Vaig créixer sentint 'El baúl de los recuerdos' de la Karina, que li agradava especialment a la meva germana. A mi també, però sobretot admirava el seu positivisme quan deia: "Cualquier tiempo pasado nos parece mejor/ Volver la vista atrás es bueno a veces, uuuh/ mirar hacia adelante es vivir sin temor".

I ara, passada una colla d’anys, sovint em ve al cap la primera oració d’aquest fragment, sobretot quan camino per la vorera! No entenc per què he de compartir aquest espai, teòricament segur, amb andròmines que el fan insegur! Abans, les voreres eres espais destinats als vianants, un lloc per on s'hi podia caminar badant, amb tota tranquil·litat, sense haver d’anar amb l’ai al cor; però això s’ha acabat! La vorera s’ha convertit, des de fa uns anys, en una zona apta per a bicicletes, patinets dels antics i dels elèctrics, scooters i monocicles.

De vegades, ha anat d’uns segons que alguna bici no m’atropellés perquè, sense voler, m’he desplaçat uns decímetres de la meva trajectòria -cap a la dreta o esquerra, no ho recordo- i, en aquells moments, passava pel meu costat, rabent, un vehicle de dues rodes! L’ensurt ha estat considerable, i la ràbia també! Potser una solució seria posar uns llums intermitents a l’esquena del transeünt per indicar que vol desplaçar-se una mica...

És en aquests moments que la frase de la Karina em retorna al cap amb força: "Cualquier tiempo pasado nos parece mejor”. Però, desgraciadament, he de dir que en el tema concret que m’ocupa, jo trauria el "parece" i ho deixaria així: "Cualquier tiempo pasado era mucho mejor”, que té el mateix nombre de síl·labes i s’adapta perfectament a la música de la cançó.