"Aparcar correctamente no es una opción sino una responsabilidad"
Mónica Giner Borriana (Valencia)
Contingut d'usuari Aquest contingut ha estat redactat per un usuari d'El Periódico i revisat, abans de publicar-se, per la redacció d'El Periódico.
Estudiantes de los talleres de catalán de El Prat practican el passat anterior dindicatiu en el centro cívico Palmira Domènech. / Marc Asensio Clupes
Màrius Pla
Ja fa temps que a Catalunya s’observa un alarmant retrocés de l’ús social del català. Veus acreditades n’han parlat i, entre altres observacions, han posat l’ull en el tractament que es fa a l’alumnat nouvingut en els centres educatius, tant a l’educació primària com a la secundària. A l’aula, la llengua d’aprenentatge i comunicació és la catalana. Les aules d’ acollida i de reforç han fet i fan el que poden i més, però quan aquest alumne surt de la classe sol tornar al seu idioma o al castellà i a l’hora del pati o de l’esbarjo tampoc se sol comunicar en català.
Entretots
Si deixem l’aula i anem a la ciutat, la llengua catalana surt derrotada. Una ciutat, Barcelona, cada vegada més diversa i multicultural, amb força població d’àrees de llengües no romàniques, a la que arriben alumnes que estan a meitat d’una etapa i en qualsevol mes de l’any, alumnes de diferents ciutats i països i per tant de llengües diferents. Aquí, la dificultat ja es majúscula.
El fet és que amb tanta dificultat, a alguns ja ens falla la paciència i, a vegades i per entendre’ns, ja no ens queda més que acabar parlant amb una de les dues llengües que coneixem.
Participacions delslectors
Mónica Giner Borriana (Valencia)
Vanessa Cano Esplugues de Llobregat
Albert Cortés L’Ametlla del Vallès
Mésdebats
el problema de la vivenda