Camino pel meu barri, la meva ciutat, per fer 'recados', com ja deia la meva àvia. En aquestes passejades, ja fa un temps vaig decidir anar pel mig dels carrers, i no apartar-me als vorals cada vegada que em creuava amb un d’aquells grups infinits de turistes, tots seguint al guia amb el micro i amb un paraigua despuntant, no fos cas que alguna d’aquelles persones es perdi del ramat.
Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web
Ja quan els observo venint, em quedo pel meu camí, i veig com el grup s’obre davant meu. Algunes persones miren sorpreses, altres ni se n’adonen i xoquen en contra meu, mentre continuo caminant, sense desviar-me.
En el meu petit acte de rebel·lia, que pot llegir-se com simple mala educació de no deixar pas al grup, fantasejo en poder aconseguir el que tantes altres veïnes estan lluitant: poder tornar a tenir una Barcelona per les veïnes.