"Entre l'escalfament global i la falta d'aigua, si a Catalunya no fem un gir de 360º entrarem en col.lapse"

L' ús i abús del consum d' hidrocarburs, carbó, petroli i gas ens ha portat a l'estat actual d'un canvi climàtic desbocat a nivell global. A Catalunya es manifesta amb una sequera mai vista. Entre l'escalfament global i l'increment exponencial del consum d'aigua, si no fem un gir de 360 graus entrarem en situació de col·lapse.

A partir del segle XIX, Catalunya, que no disposava d'hidrocarburs, va saber aprofitar l'energia de l'aigua dels rius pirenencs per a la seva industrialització, el rec i el consum humà. Però avui, tenim vuit milions d'habitants, som un país industrialitzat, amb un gran potencial turístic, amb fortes arrels agràries i ramaderes i amb una gran necessitat d'aigua.

Com podrem sortir d'aquest atzucac? L' aigua del Llobregat i del Ter hauria de ser, prioritariament, per a les seves conques, i en periodes de grans crescudes podrien aportar aigua a l'AMB. La gran conurbació costera de Barcelona i Girona hauria d'implementar les desalinitzadores necessàries, que utilitzaran l'aigua del mar, i aprofitar les energies netes, el vent i el sol, a més, els tres elements són gratuïts.

Finalment, resta l'espinós tema de l'aigua del riu Ebre que afectaria a Lleida i Tarragona. El problema del Delta de l'Ebre no és que falti aigua, sinó que els més de 400 salts d'aigua i embassaments de la conca no permeten que els al.luvions arribin al delta. Els enginyers de la Confederación Hidrográfica del Ebro haurien de millorar la tècnica del funcionament dels desguassos de fons dels embassaments per tal que en periodes de grans crescudes del riu, en lloc de fer el desembassament de l'aigua per la part superior de la presa, es fes per la part inferior, permetent la circulació dels al.luvions arrossegats per la força de l'aigua. Fins i tot, si la pujada del nivell de les aigües del riu Ebre fos gran, es podria desviar una part d'aquesta als embassaments de la província de Tarragona.