Phenomena, sis mesos d’obres per enamorar

Com la segona part d’El padrí, que passa per ser fins i tot millor que la primera, la sala Phenomena està a menys d’una setmana de reobrir les portes. Aquesta nova vida, després de sis mesos d’obres, té tots els números per ser més memorable que l’anterior. Nacho Cerdà, artífex des del desembre del 2010 d’aquesta audaç aventura cinèfila, va convidar dijous a la nit en petit comitè gent de la indústria local i amics a conèixer el resultat dels treballs.

El pati de butaques manté la seva arquitectura, la coneguda per tots els espectadors, però tots els seients, això sí, són nous. La cortina de la pantalla no faltarà tampoc en aquesta nova etapa. L’espectacle, perquè mereix aquest qualificatiu, és abans, des de la marquesina d’accés fins a les portes de la sala. Té alguna cosa d’‘art déco’, tot i que hi ha també un espai, el Nexus Cocktail Lounge, en homenatge, com no podia ser d’altra banda, als replicants de ‘Blade Runner’, que fins i tot es podria dir que té alguna cosa del Bocaccio barceloní, o almenys això li va semblar a Toni Vall, un dels privilegiats convidats, que d’això en sap una estona.

Hi ha una primera barra, la dels crispetes i els refrescos, tot just entrar, però, per descomptat, gens convencional, amb un aire retro que no deixa indiferent. La segona, la dels còctels, està al fons. Podria ser la qualsevol bona pel·lícula, en una sala que, segons Cerdà, està pensada per conversar, de cine preferentment, o per convocar presentacions. Al fons, amb un efecte hipnòtic, una gran pantalla, una mica corbada, sembla tal qual una finestra per la qual sortir a la nit de Los Angeles distòpics del 2019, de nou els de ‘Blade Runner, amb aquest bosc d’edificis foscos que s’il·luminen per instants per les flames de no se sap gaire bé què.

Phenomena va tancar les portes a mitjans de setembre del 2025 després de rebre un premi que la reconeixia com la millor sala d’Europa. Tornarà a obrir les portes als espectadors el pròxim 2 d’abril i amb una pel·lícula cinquantina, ‘Tauró’, que per a Cerdà és gairebé un talismà. Amb ella tornarà ara. La seva il·lusió per recuperar l’esperit dels cines de la seva infància, o sigui, els de Bonamusa, va començar el 2010 amb aquesta pel·lícula. Llavors, Phenomena era, com tants barcelonins, un cine sense llar pròpia. Va programar aquella primera passada a l’antic Cinema Urgell. Era una de les sales gegants de la ciutat, amb més de 1.800 butaques. Es van vendre totes les entrades. Increïble. Va ser tot un senyal que, amb una programació adequada, els cines no estaven condemnats a una lenta extinció. Per això va buscar ‘pis’. Es va instal·lar a les restes de l’antic cine Nàpols. Els amos, Antonio i Ramón Riba, han resultat ser els millors casolans del món. Hi eren també entre els convidats. Es van emportar un merescut aplaudiment.

No se li pot posar gairebé cap però a la reforma. No arriba ni tan sols a la categoria de crítica o taca, però han passat a millor vida aquelles lletres que de nit, una a una, es canviaven a la marquesina per anunciar les pel·lícules de la jornada següent. Va ser al seu dia un afany personal de Cerdà. No n’hi havia a Espanya i les va anar a buscar els Estats Units. Aquella escena, la d’algú dalt d’una escala, com Shosanna Dreeyfus al seu cine de ‘Maleïts Bastardos’, era molt romàntic. Les ha jubilat una pantalla digital, però tot just entrar, en una de les vitrines, hi són.

Notícies relacionades

Xabier Gómez: «El Papa visitarà homes i dones a la presó de Brians, la parròquia que més estimo»

Uns 70.000 veïns viuen en urbanitzacions barcelonines amb clavegueram deficient o inexistent

De Bond a King Kong

Aquesta és una altra de les novetats de la reforma, els fetitxes de cinèfil que poblen el hall. La foto que es feien els intocables d’Eliot Ness abans que Al Capone acabi amb la meitat d’ells. Retrats dels actors que s’han vestit de James Bond. Han Solo congelat en carbonita. King Kong encadenat. Exemplars de col·leccionista de revistes de cine. No arriba a la categoria de museu, però reafirma la sensació que feia temps que a Barcelona no aixecava la persiana un negoci que no transmetés una sensació de déjà vu. Cerdà es va passar la festa de posada de llarg de la reforma rebent felicitacions. El veritable examen serà el del seu públic habitual, espectadors disposats a fer cues com quan anaven a l’antic Urgell, perquè no es poden triar prèviament les butaques.