La serenitat de Voltaire sobre Catalunya

Voltaire deia sobre Catalunya el 1751: "Catalunya pot prescindir de l'univers sencer, però els seus veïns no poden prescindir d'ella".

El filòsof, junt amb aquest aforisme o raonament, com li vulguem dir, va acompanyar-lo d'una elogiosa descripció del nostre país. La seva lectura es pot interpretar de diverses maneres, però personalment prefereixo quedar-me amb la següent conclusió: Voltaire ens venia a dir que podem aïllar-nos i viure nosaltres sols, però els catalans som necessaris com factor de mediació i equilibri per la convivència social i econòmica dels nostres veïns, entenem com a tals els territoris ibèrics i el sud de l'estat francès. Crec que és un raonament transparent i lògic, que aborda especialment la dimensió econòmica.

Poques vegades he sentit mencionar Francoise Marie Voltaire durant l'actual conflicte territorial. Poques, massa poques. Als gestors de l'actual discòrdia, els convindria la seva lectura, com també la de la filosofia en general. Crec que aportaria la calma i la serenitat necessària des de ja fa mesos.