La nit del 10-N de 1619, el naixement de la filosofia moderna

Potser a vostè li agrada la filosofia. O no. En qualsevol cas, és un fet que la filosofia occidental ens embolcalla i condiciona. La nit del 10 de novembre d'ara fa 400 anys succeí un fet remarcable que va canviar les nostres vides fins ara. Ho hem estudiat a l'institut, però potser no ho tenim present.

Aquella nit, Descartes, inquiet, descansava en un lloc caldejat, amb les tropes protestants del duc de Baviera. Era una treva hivernal, a l'inici de la guerra dels Trenta anys. El nostre futur pare de la filosofia moderna era un jove de 23 anys, i va tenir tres somnis: són famosos. Ell mateix els va recollir per escrit en llatí i foren publicats en francès pel seu biògraf, Adrien Baillet.

Només dues persones, que jo sàpiga, van ser conscients, aleshores, que estaven reiniciant el pensament des de zero, després del període premodern: d'una banda, Francis Bacon (segle XVI), a Anglaterra, i ara, al segle XVII, el nostre pensador francès. Al tercer dels somnis es formula la pregunta clau: '¿Quod vitae sectabor iter?' (Quin camí he de seguir?). I, des d'aleshores, ja no es va deturar: nasqué la modernitat filosòfica.

Els docents ensenyem als adolescents que, successivament, van anar sorgint l'empirisme, la Il·lustració, Kant i l'idealisme, el positivisme, i tota la resta, fins al batibull de l'època contemporània. Avui dia ens refiem d'Alexa, dels sistemes democràtics, dels mètodes analítics o de la medicina avançada. No oblidem mai que som "nans damunt les espatlles de gegants" ('nani gigantum humeris insidentes'), metàfora atribuïda a Bernard de Chartres, del segle XII, citada per tants d'altres, entre els quals Pascal o Newton. Descartes va suposar un punt i a part.

Avui fa 400 anys que va començar la filosofia moderna. Tenim força per celebrar-ho?