"La meva admiració per la professionalitat i humanitat del personal mèdic m'ha portat a batejar-los 'Àngels de la salut'"

Durant els darrers mesos i per diversos problemes de salut he tingut visites i contactes amb personal mèdic divers. He estat en tres centres mèdics diferents, hospitalitzat en un d’ells i, a més, internat a urgències a l’Hospital Clínic. La principal conclusió és que la inmensa majoria -i diria que la totalitat- d’aquests professionals tracten als pacients amb una delicadesa, amabilitat, paciència, i una dedicació que humanament són molt d’agraïr, sobretot quan ets una persona vulnerable per la teva situació de pacient. Crec que aquestes professions imprimeixen un comportament humanista als seus titulars. Tot això pot quedar desdibuixat sols quan han de comprimir el temps a dedicar a cada visita o queden absorbits per l’ordinador.

Posaré alguns exemples viscuts: la paciència i humanitat amb què les infermeres tracten en un servei d’urgències a pacients de càncer que es queixen i reclamen un altre calmant, o la paciència benedictina per calmar un pacient amb facultats mentals alterades, quan crida desaforadament per resistir-se al canvi de la roba del llit, empapada d’orins, operació que requereix finalment l’auxili d’altres infermers i camillers. Per no parlar de la persistència metòdica dels administratius que programen les analítiques i visites futures, esbrinant instruccions poc precises del pacient o del metge que l’ha visitat. La meva admiració per la professionalitat i humanitat observada personalment - ja sigui en professionals pertanyents a la Seguretat Social, a les mútues o a les fundacions- m’ha portat a batejar-los genèricament com "Àngels de la salut". 

El curiós del cas -suposo que perquè els pacients, als metges, els manifestem sobretot queixes, i no elogis, per les nostres dolències- és que, quan els he anunciat que els denominava d’una forma especial, han quedat uns moments expectants, i quan han vist que els titllava d’Àngels de la salut, la seva cara ha canviat a un rictus de satisfacció i agraïment; sobretot quan els he explicat que ho feia perquè s’ha de reconèixer que dediquen la seva vida i professió a tenir cura de la salut de tots nosaltres.

Crec que el nostre sistema de salut, encara que sempre millorable, és dels millors del món. No està malament, per tant, que fem el degut reconeixement a aquests àngels que vetllen per nosaltres.