Contingut d'usuari Aquest contingut ha estat redactat per un usuari d'El Periódico i revisat, abans de publicar-se, per la redacció d'El Periódico.

"Ser interina i mare: un càstig silenciós de l'Administració"

Una profesora prepara las clases antes del inicio del curso escolar, el pasado septiembre en un instituto catalán.

Una profesora prepara las clases antes del inicio del curso escolar, el pasado septiembre en un instituto catalán. / Zowy Voeten

Sóc docent interina de la Generalitat des de fa sis anys. Durant cinc cursos he treballat a jornada completa, amb les mateixes responsabilitats que qualsevol funcionari. Però enguany he descobert com la burocràcia i la precarietat poden convertir-se en un maltracte laboral i de gènere. Durant el curs 2024-2025 vaig cobrir una plaça que feia més de quatre anys que no ocupava el funcionari titular. En lloc de reconèixer-la com a vacant, la Generalitat la va catalogar com a substitució, només per estalviar-se dos mesos de sou. Així, tot i treballar jornada completa, el meu contracte acabava el 30 de juny en lloc del 31 d’agost.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Per no perdre punts a la borsa, vaig acceptar un contracte combinat de mitja jornada de vacant i mitja de substitució. Tot i realitzar el curs de juliol obligatori, només vaig cobrar mitja jornada. Aquell curs em vaig quedar embarassada i vaig treballar fins al final. Aquest curs 2025-2026 tinc un contracte de jornada completa al mateix institut, però després de donar a llum el 18 de setembre, he descobert que la meva baixa per maternitat es paga com si fos mitja jornada, perquè la Seguretat Social pren com a referència els mesos de juliol i agost, quan la Generalitat em va contractar en condicions precàries.

La resposta de la Generalitat ha estat nul·la. Tot i conèixer la meva situació, s’excusen i tiren la pilota al sistema de la Seguretat Social, sense reconèixer que aquest problema és una conseqüència directa del sistema precari que ells mateixos imposen, amb contractes injustos i lamentables. Aquest abús no és un cas aïllat. Centenars de docents interins pateixen cada any: contractes encadenats, substitucions encobertes i cobraments parcials, amb la sensació de ser personal de segona.

El que demano no és cap privilegi: només justícia i coherència. Que es revisin aquests errors, que es tracti amb dignitat el personal interí i que la maternitat deixi de ser motiu de càstig. Perquè educar amb vocació no hauria de voler dir fer-ho en condicions precàries, i ser mare no hauria de ser mai un problema administratiu.

Participacions delslectors

Mésdebats