Contingut d'usuari Aquest contingut ha estat redactat per un usuari d'El Periódico i revisat, abans de publicar-se, per la redacció d'El Periódico.
"Ser interina i mare: un càstig silenciós de l'Administració"
Una profesora prepara las clases antes del inicio del curso escolar, el pasado septiembre en un instituto catalán. / Zowy Voeten
Sóc docent interina de la Generalitat des de fa sis anys. Durant cinc cursos he treballat a jornada completa, amb les mateixes responsabilitats que qualsevol funcionari. Però enguany he descobert com la burocràcia i la precarietat poden convertir-se en un maltracte laboral i de gènere. Durant el curs 2024-2025 vaig cobrir una plaça que feia més de quatre anys que no ocupava el funcionari titular. En lloc de reconèixer-la com a vacant, la Generalitat la va catalogar com a substitució, només per estalviar-se dos mesos de sou. Així, tot i treballar jornada completa, el meu contracte acabava el 30 de juny en lloc del 31 d’agost.
Entretots
Per no perdre punts a la borsa, vaig acceptar un contracte combinat de mitja jornada de vacant i mitja de substitució. Tot i realitzar el curs de juliol obligatori, només vaig cobrar mitja jornada. Aquell curs em vaig quedar embarassada i vaig treballar fins al final. Aquest curs 2025-2026 tinc un contracte de jornada completa al mateix institut, però després de donar a llum el 18 de setembre, he descobert que la meva baixa per maternitat es paga com si fos mitja jornada, perquè la Seguretat Social pren com a referència els mesos de juliol i agost, quan la Generalitat em va contractar en condicions precàries.
La resposta de la Generalitat ha estat nul·la. Tot i conèixer la meva situació, s’excusen i tiren la pilota al sistema de la Seguretat Social, sense reconèixer que aquest problema és una conseqüència directa del sistema precari que ells mateixos imposen, amb contractes injustos i lamentables. Aquest abús no és un cas aïllat. Centenars de docents interins pateixen cada any: contractes encadenats, substitucions encobertes i cobraments parcials, amb la sensació de ser personal de segona.
El que demano no és cap privilegi: només justícia i coherència. Que es revisin aquests errors, que es tracti amb dignitat el personal interí i que la maternitat deixi de ser motiu de càstig. Perquè educar amb vocació no hauria de voler dir fer-ho en condicions precàries, i ser mare no hauria de ser mai un problema administratiu.
Participacions delslectors
Mésdebats
el problema de la vivenda
- Novetat editorial Es pot defensar racionalment la immortalitat? Un assaig proposa una resposta
- Activitat parlamentària Penes d’1 a 3 anys de presó per robar un mòbil: les claus de la llei contra la multireincidència
- L’actualitat del club blanc Mbappé: "Això del genoll equivocat no és veritat"
- champions league El Barça es recrea amb el Madrid
- Apunt Nou, deu i onze
