L'injust centralisme que pateixen els qui viuen fora de Barcelona

Gràcies per pensar en nosaltres, en els que vivim fora de la gran ciutat i estem ansiosos per acollir-vos cada cap de setmana quan sortiu a prendre l'aire oxigenat de les muntanyes. Gràcies per venir a ocupar cada metre quadrat dels carrers i carrerons del poble, per deixar-nos amablement tot el vostre CO2, per omplir i trepitjar tots els camins, senders i descampats, recollir tots els bolets i totes les floretes com si no hi hagués un demà. Gràcies per abarrotar els supermercats els divendres i col·lapsar la llum i el wifi tot el cap de setmana. Gràcies per convertir racons de somni com el Congost de Mont-Rebei en una rambla urbana i plena de desfetes humanes. Tot al millor preu, buscant la millor oferta i gastant el mínim possible; és lògic, jo també ho faria.

Com que volem que us esbargiu, aprofitem per baixar en família a Barcelona el mateix cap de setmana que vosaltres pugeu. Però clar, el meu cotxe és massa vell i no acompleix la normativa de gasos. El deixaré a les afores i entraré amb els Ferrocarrils (a pagar). Compraré una T-Familiar per moure'ns. I, si ens sobren trajectes, potser no podrem ni aprofitar la targeta perquè caducarà (més diners!). Encara tenim l'opció del Bicing, però vaja, s'ha d'estar empadronat a Barcelona. 

Hi ha algú que tingui els nassos de parlar del centralisme de Catalunya fora de Barcelona? Jo em sento molt utilitzada. No tinc cap negoci d'hostaleria, i no rebo res a canvi de les onades de cotxes que m'envaeixen i m'ofeguen cada festiu. He perdut qualitat de vida i us rieu de mi a la cara quan vull fer ciutat. No és just.