"Com a home, m'avergonyeix el comportament de certs joves masclistes"

Són les tres de la matinada i el vagó de la L-1 va gairebé buit. A la parada d’Urgell puja una noia sola. Uns 23 anys. Molt ben arreglada. Seu i mira, segurament, xarxes socials. S’ho passa bé. Nadius digitals. Al cap d'un parell de parades -potser Espanya o Plaça de Sants- puja un grup de joves, d’uns 21-23 anys, carregats amb bosses plenes d'ampolles de cola, taronja i alcohol barat. Fan una pudor de perfum que tira enrere.

Encara no s'han adonat de la bellesa que tenen justament enfront seu, fins que comença el final de la llibertat d'un viatge tranquil d'una dona a la qual, fins al moment, ningú molestava. Imitant les tàctiques dels 'Neandertalensis', el grup de joves, valents en grup, la intimiden amb mirades i comentaris lascius pel fet ser dona i anar sola.

La situació és tensa en veure'm la cara, tot disposat a enfrontar-me amb ells, mentre marco el 112, però no es donarà. S'adonen que ja ha arribat la seva parada. En baixar, més improperis i contaminació acústica humana. La noia i jo ens creuem la mirada amb gest que barreja la incredulitat i la decepció.

I aquesta és una trista escena, que de ben segur no serà la darrera, de la qual vaig ser espectador i de la qual me n'avergonyeixo com a home.