"O ens ajudem entre tots o la humanitat té un futur complicat"

L'ésser humà té la propietat d'oblidar el que ens fa mal. I segurament és millor així per la nostra "supervivència", però de tant en tant, i ara que fa tres anys del tancament, hauríem de recordar alguna cosa, i sobretot, a les persones que ens van ajudar i van estar en risc permanent per la resta de nosaltres.

Deien els polítics que sortiríem més forts i més units, amb la seva propaganda que m'estalviaré qualificar. Crec que no ha sigut així i part de culpa, penso modestament, es per no recordar, ni que sigui una mica, a tota aquella bona gent de la qual parlava abans. Amb el risc segur que em deixaré col·lectius fora, recordem una vegada més a tot el personal sanitari i altres col·lectius que són als hospitals: neteja, administració, ambulàncies...

Recordem que molts d'aquests professionals no anaven ni a casa seva per no contagiar als seus familiars d'un virus del qual no es tenia cap coneixement, mentre cuidaven als que sense parar entraven a les UCIS i molts d'ells ja no sortien. També crec que ens oblidem massa ràpid dels que ens van deixar, excepte si hem patit la mort d'algun familiar. Tots aquells que van marxar i que encara ara no ens saben dir, o millor dit, no ens volen dir quants van ser. Recordem al personal de residències de gent gran. Ho van passar molt malament sense, pràcticament, mitjans de protecció. També a tota la gent dels transports, dels supermercats, de les botigues que com a essencials havien de continuar obertes. També a les farmàcies que ens van continuar servint. No crec que sigui dolent recordar tot això perquè poder ajuda una mica a què si no més forts, si poder intentem estar més units, i no esperar un altre "esdeveniment" especial per donar-se compte, que o ens ajudem entre tots, o la humanitat té un futur complicat.