Forats negres i negres forats

Fa uns dies, els mitjans informatius varen donar la notícia de què per primera vegada a la història, s’havia pogut fotografiar un forat negre situat a la Galàxia M87, a 55 milions d’anys llum del nostre planeta -una distància tan enorme que fins i tot costa d’imaginar, per calcular-la es necessita un super ordinador, deixem-ho així-.

Diuen que amb aquest descobriment queda demostrada la teoria de la relativitat d’Einstein.

M’agradaria deixar clar que, en el meu ordre de prioritats, aquest descobriment no significa res més que una simple curiositat. Si algun forat em preocupa realment, és el que tenim aquí mateix, a la Terra: és un forat que tot s’ho menja i tot ho destrossa: l’ambició depredadora d’uns pocs i la incapacitat decisòria real de molts més. Tot el poder en les seves diverses formes està en poques mans, mentre que la immensa majoria de nosaltres només podem decidir en la superficialitat, però no en el fons.

Pensar en el coneixement científic del món que ens envolta, en la conquesta de l’espai, creure que el futur de la humanitat està fora de la Terra, etcètera, està bé, però davant dels problemes reals que tenim -materials, culturals, sanitaris, morals, emocionals- que hem de procurar resoldre, tota la resta és insignificant.

Es dóna massa importància a l’embolcall i molt poca al contingut. Mentre mirem el cel, no veiem les moltes pedres que hi ha en el camí, i en ensopegar, ens adonem de la molta brutícia material i moral que ens envolta i que per dissimular-la fem servir el desodorant.

La verdadera conquesta i la que més ens dignificaria com a persones seria que nosaltres, el poble, un dia poguéssim influir realment en el fons de les qüestions i aconseguir que tothom en aquest món pogués viure dignament, que ningú es morís per falta d’aliments i de malalties que per al nostre primer món són fàcilment curables.