"Espanya necessita els EEUU més del que ells necessiten Espanya"

Fa més de 20 anys, milions de persones vam sortir al carrer al crit de “No a la Guerra”. Barcelona va ser l’epicentre d’una mobilització històrica contra la invasió de l’Iraq. Cassolades els dimecres al vespre, pancartes arreu, places i carrers plens a vessar... Vam aprendre que la pau és un bé fràgil que cal defensar. Però mentre aquí cridàvem al cel, la guerra va seguir el seu curs. Res no va aturar la destrucció, la mort i la desolació que porten totes les guerres.

Avui, el món torna a tensar-se, però l’escenari és molt diferent. La Xina disputa l’hegemonia econòmica als EUA, mentre el lideratge militar nord-americà continua intacte. La Unió Europea, massa sovint, ni hi és ni se l’espera. Ens agradi o no el president nord-americà, el poder no depèn de la simpatia sinó de la força. En aquest context, quin sentit té posar en risc les relacions amb qui garanteix la nostra seguretat?

Espanya necessita els Estats Units més del que els Estats Units necessiten Espanya. Fer-se el valent pot sortir car: qui sembra vents recull tempestats. Els EUA no són perfectes, però comparteixen amb nosaltres valors essencials de llibertat. Davant règims que reprimeixen, amenacen, torturen i maten, cal saber on som. A la vida, quan venen mal dades, no s’hi val a quedar-se a la barrera. De vegades, dolorosament, el preu de la pau és la guerra. I aleshores cal tenir clar de quin costat estàs.