La pujada de preus i l’habitatge centren les reivindicacions del Primer de Maig

Milers de persones s’han manifestat aquest divendres al centre de Barcelona contra la pujada de preus, les guerres i la crisi de la vivenda. CCOO i UGT han omplert la Via Laietana en la seva tradicional marxa del Primer de Maig per també reivindicar la regularització extraordinària de migrants i han cridat a plantar cara a l’auge de la ultradreta. La xifra d’assistents ha sigut molt similar a la d’anys anteriors, amb uns 10.000 participants, segons els organitzadors, i 2.500, segons els càlculs de la Guàrdia Urbana.

«Als que ens escolteu des de les cues de l’AP-7, que sapigueu que avui és festa gràcies als sindicats», ha ironitzat el secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros, referint-se a aquells que han preferit anar-se a la marxa.

Entre el tronar de petards, l’olor de pólvora ha cohabitat amb un sentir diferent d’altres anys. Després de diversos Primers de maig podent lluir conquestes socials, com la reforma laboral del 2021, de la mà del Govern, les centrals han hagut de digerir durant aquests mesos una derrota de pes com va ser la llei per reduir la jornada a 37,5 hores setmanals i una rastellera de conats legislatius que poden seguir el mateix camí, com la nova llei de prevenció de riscos laborals o l’ampliació del permís per defunció a 10 dies, entre d’altres.

La de la reducció de la jornada va ser una batalla a què CCOO i UGT van ser arrossegats per la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, doncs fins aleshores la reivindicació de menys hores –que figura en els seus programes– hi havia estat, però subordinada en la negociació col·lectiva per la de més salari. Avui per Via Laietana no han desfilat tot just pancartes ni han ressonat càntics sobre aquesta croada. «Si puja el pa, que pugin els salaris», ha sigut una de les consignes més corejades. «No pagarem les seves guerres», ha sigut una altra.

Pèrdua de poder adquisitiu

Els sindicats esperen amb nerviosisme cada nova actualització de l’IPC, temorosos que la guerra de l’Iran catapulti els preus com va fer la d’Ucraïna el 2022 i li pegui una dolorosa mossegada a la butxaca dels treballadors. Mesura de la qual, per cert, encara no s’ha recuperat el poder adquisitiu de la majoria, malgrat que les centrals han aconseguit pactar pujades salarials lleugerament per sobre de la inflació.

El cop del 2022 va ser dur, quan la inflació es va disparar sobre els dos dígits, i durant els últims anys, malgrat que els salaris pactats per conveni col·lectiu han anat pujant més que els preus, el saldo continua sent negatiu. Des del 2021 fins al març d’aquest any, un treballador mitjà ha perdut un 6,2% de poder adquisitiu, segons les dades creuades de sous pactat per conveni i IPC.

La consigna que ha cohesionat aquest any als delegats, afiliats i simpatitzants de CCOO i UGT ha sigut «Ni guerra, ni feixisme, més sindicalisme». No era la primera vegada que molts dels assistents, l’edat dels quals i militància probablement els va portar fa 20 anys a sortir als carrers contra la participació espanyola en la invasió de l’Iraq, entonaven el particular «no a la guerra» que ha ressonat per Via Laietana.

En la marxa que ha omplert la cèntrica artèria barcelonenca i ha discorregut des de plaça Urquinaona fins a l’històric edifici de Correus han tingut especial visibilitat diferents organitzacions internacionalistes, amb una enorme bandera de Palestina anticipant la capçalera –els retinguts de la flotilla han estat en tots els discursos– i una columna que demanava «Deteniu l’agressió i deixeu viure Cuba».

Els sindicats preparen els seus davant un possible canvi de cicle polític, amb l’extrema dreta en auge. «¿Heu vist com de callats estan [Sílvia] Orriols i [Santiago] Abascal sobre la pujada de preus de la gasolina?», s’ha preguntat el líder d’UGT. «L’extrema dreta divideix i la gent no viu millor», ha avisat.

Entre les reivindicacions d’aquest any també s’han colat temes candents d’actualitat, com la regularització extraordinària de migrants activada pel Govern i que a Catalunya beneficiarà unes 150.000 persones. «És posar fi a l’explotació laboral extrema», ha valorat la secretària general de CCOO de Catalunya, Belén López.

I l’altre gran tema ha sigut la vivenda, una reivindicació que en els últims anys s’ha tornat central a l’agenda dels sindicats. «Estem en un moment en què el principal factor de desigualtat és la vivenda», ha lamentat López. Les centrals han reclamat la intervenció del mercat de lloguer per rebaixar preus i ha criticat a Junts el seu vot contrari al reial decret amb mesures de protecció per als llogaters vulnerables.

Malgrat el moment de creixement que viu l’economia espanyola, amb taxes superiors a la mitjana de la UE, els sindicats catalans tenen a sobre de la taula diversos expedients de pes. Firmes de la indústria catalana com Ficosa, Nissan, Serra Soldadura o Nestlé estan negociant els seus respectius expedients, cosa que pot derivar en més de 400 acomiadaments només a Catalunya.

Desplegament polític

Notícies relacionades

Madrid celebra una jornada atípica sense Díaz ni els líders sindicals

CCOO i la UGT avisen d’un «polvorí social» a la marxa central de Màlaga

En la manifestació d’aquest divendres hi ha hagut el tradicional desplegament de líders polítics, com el president d’ERC, Oriol Junqueras o l’alcaldable dels Comuns a Barcelona, Gerardo Pissarello. També el ministre de Cultura, Ernest Urstasun. Qui aquest any no ha estat ha sigut Junts, que l’any passat sí que va enviar una petita delegació de representants.

Per part del PSC ha acudit la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni i el secretari general d’Empresa i Treball, Pol Gilbert, aquests dos afiliats de la UGT. A ells els sindicalistes els han demanat «altura de mires» i que arribin a un acord per a uns nous pressupostos de la Generalitat, tal com es va comprometre PSC i ERC abans del 30 de juny.