"Les reclamacions de les biblioteques municipals són menystingudes pels nostres governants"

M'encanta la celebració de la Diada de Sant Jordi. Això de vèncer el drac (versió personalitzada: la princesa i el cavaller lluitant junts colze a colze, per descomptat) i alliberar a tot un poble de la seva tirania és un idealisme èpic imprescindible per a qualsevol territori, i especialment adient en aquests moments. Però de dracs n'hi ha de concrets i materials i de més abstractes i subtils. Aquests últims trobo que ens costa més reconèixer-los perquè van minant silenciosament drets que com a persones i com a col.lectiu hem anat conquerint, com l'accés públic i gratuit a la cultura.

Per Sant Jordi, Catalunya olora a roses i a llibres de paper; una flaire deliciosa que pot emmascarar olors no tan agradables; com el menyspreu de les reivindicacions que fa molt de temps estan fent les persones que treballen de bibliotecàries. Els horaris de les biblioteques municipals en molts pobles i ciutats s'han reduït o ja van néixer deficitaris, així com la compra de llibres i propostes de recursos.

Les demandes de millora laboral d'aquestes persones estan totalment justificades. En aquest moment, el pressupost destinat a les biblioteques municipals és clarament insuficient. Això repercuteix en les condicions laborals dels seus treballadors, en els horaris pels usuaris i en la compra de llibres, revistes i els altres materials que s'hi ofereixen.

Tot i així, la població ens beneficiem de la cura que les bibliotecàries i els seus companys bibliotecaris tenen en fer-les florir.