"Quan el joc es disfressa de tradició"

L’altre dia, la meva germana em va proposar regalar un dècim de la Loteria de Nadal als nostres pares. El gest era ben intencionat, però va tornar a fer-me pensar en la naturalitat amb què assumim aquesta pràctica. Tots coincidim que el joc i les apostes poden generar addiccions i problemes importants. Malgrat això, cada any veiem com des de les institucions es promou la Loteria de Nadal com si fos una activitat innòcua, gairebé vinculada a moments “màgics” i tradicions entranyables.

Costa imaginar com ho viuen les persones que conviuen amb una addicció al joc, o les seves famílies, per a qui aquestes imatges disten molt de ser tendres o festives. Ens hauríem de preguntar fins a quin punt és coherent limitar la publicitat d’apostes privades mentre es normalitza i s’impulsa una loteria d’Estat. Potser el veritable premi seria revisar aquestes contradiccions i adaptar les nostres tradicions als valors i objectius que diem voler com a societat.