‘"Desconcentrar Catalunya"

La desconcentració és la dispersió de competències, organismes i institucions d’una mateixa administració arreu del territori (a diferència de la descentralització), fent venir a la ment el fet que a països com França, Itàlia o Gran Bretanya una sola ciutat (sovint la capital) concentra totes les activitats; en d'altres, com Alemanya o Països Baixos, es reparteixen a diferents llocs. A Catalunya, la concentració de recursos, decisions, avantatges i privilegis és greu davant fets com els alts preus de l’habitatge, caos al transport públic, inoperància de les administracions o la gran proporció de residents a l’àrea metropolitana, del 64,9% (a França és un 17,2%, a Alemanya un 7,2% i la totalitat d’Espanya té un 14,3%). És una paradoxa, davant els discursos de la defensa de les xarxes de transport reticulars, la cooperació, la crítica al centralisme, etc.

Així, a Catalunya, desconcentrar Barcelona ajudaria a l’equilibri territorial en contraposició a un model urbà capitalista insostenible, la pèrdua d’identitat per la creixent població foraana i el caos de 8 anys d’alcaldia teòricament ‘alternativa’. Aquesta lluita s’ha evidenciat en moviments de l’antagonisme metropolità (lluita per l’habitatge del Sindicat de Llogaters, oposició a l’ampliació d’infraestructures basades en la dinàmica del capital global, campanya contra el Quart Cinturó, etc). I és que el fet de desconcentrar les metròpolis esdevé necessari per guanyar en eficàcia i eficiència, pel futur de país i per millorar la qualitat de vida a les grans ciutats.