L’eòlica pitja l’accelerador

Després de l’arrencada inicial impulsada per les subvencions, l’expansió d’aerogeneradors va patir una aturada absoluta entre el 2014 i el 2017 per la moratòria decretada pel Govern de Mariano Rajoy.

Des d’aleshores, el creixement, amb més o menys intensitat segons l’any, ha sigut continu. També desigual durant anys en funció dels territoris (Castella i Lleó, Aragó i Castella-la Manxa concentren ara més de la meitat de tota la potència eòlica operativa al país) i ho continua sent.

Els registres i la documentació oficial mostren que les administracions acceleren la tramitació de plantes eòliques. El Govern i les comunitats autònomes van aconseguir tramitar el 2024 projectes eòlics que conjuntament reuneixen una potència de prop de 7.850 megawatts (MW) sumant autoritzacions de construcció, autoritzacions administratives prèvies o declaracions d’impacte ambiental (DIA) favorables, segons les dades de l’informe anual de l’Observatori d’Energies Renovables del Fòrum Sella, elaborat per Opina 360.

Allau de projectes

Una allau de nous projectes eòlics tramitats tant pel Govern central (per a les instal·lacions amb una potència de més de 50 MW) com per les comunitats autònomes (per a plantes amb una potència inferior a aquesta cota). I a l’inici d’aquest any hi havia projectes eòlics amb una potencial total de 5.200 MW més a l’espera, en la fase prèvia d’informació pública i que havien sol·licitat iniciar la tramitació dels permisos preceptius.

Del total de permisos per a projectes eòlics concedits durant l’any passat, les administracions van concedir autoritzacions de construcció per a una potència total de 3.821 MW. Solament tres comunitats autònomes van acaparar el 86% de tota la potència que va accedir a permisos de construcció: Aragó, amb 1.619 MW, Galícia, amb 899 MW, i Castella i Lleó, la regió que regna en el negoci eòlic, amb 765 MW.

Un domini regional que, amb matisos, també es mantenia en l’aprovació de declaracions d’impacte ambiental (amb 1.886 MW a tot Espanya l’any passat) i en la concessió d’autoritzacions prèvies (2.143 MW a tot el país).

De fet, l’any passat l’energia eòlica va ser la gran reina del sector elèctric a Espanya. Els parcs d’aerogeneradors van tornar a ser la font de generació d’electricitat més gran al país, en un any rècord per a les renovables, en què també les plantes fotovoltaiques van entrar al podi del rànquing de producció, segons els registres de Red Eléctrica de España. Els molins van reforçar el seu lideratge i van obrir una bretxa respecte a les centrals nuclears (els líders tradicionals pel que fa a la generació) i respecte a les centrals de gas (que ho van ser durant la crisi energètica).

L’eòlica es va posar al capdavant de la producció per segon any consecutiu i per quarta vegada en una dècada. El 2013 l’energia del vent va ser la principal tecnologia de generació per primera vegada en la història; no va tornar a repetir fins al 2021, en plena arrencada de la crisi energètica, i ho va tornar a fer el 2023 i també el 2024. I ho continua sent des del començament d’aquest any.

Al davant del gas

Durant l’últim lustre la tecnologia de producció elèctrica amb més capacitat instal·lada a Espanya ha sigut l’eòlica, després que el 2020 desbanqués les centrals de gas.

Notícies relacionades

Una finestra de futur

Vacances, ¿un luxe?

L’eòlica va ser líder fins fa tot just uns mesos, quan les grans plantes fotovoltaiques van donar un sorpasso històric i van avançar oficialment l’eòlica com l’energia amb més potència a Espanya.

Tant l’energia eòlica com la solar fotovoltaica superen actualment 32.000 MW de potència. Un enorme planter de parcs eòlics en què un grapat de colossos empresarials tenen un pes rellevant, amb cinc grups (Iberdrola i Acciona Energía com actors més destacats i, més enrere, Endesa, Naturgy i EDP) que controlen més de la meitat de tot el poder eòlic d’Espanya.