"El circ de la política"

Durant aquests mesos he observat amb estupor l’espectacle lamentable que s’ofereix als diferents parlaments, tant el central com els autonòmics. Lluny de ser espais de debat seriós i respectuós, massa sovint semblen un autèntic circ: crits, insults, rialles fora de lloc, cops als escons i un llenguatge groller, que ofèn tant la intel·ligència com la dignitat institucional.

No es tracta només de les formes. Les intervencions estan plenes d’atacs personals, menyspreus a l’adversari i, en alguns casos, expressions que freguen —si no hi incideixen directament— el delicte d’odi. On queda l’interès ciutadà? On, el mandat de treballar pel bé comú?

És inadmissible que molts abandonin l’hemicicle per anar al bar mentre d’altres exposen la seva posició. En quina empresa seria tolerable una actitud semblant?

El més alarmant, però, és la incapacitat crònica de construir acords. Governi qui governi, sempre hi ha un bloc dedicat a desqualificar l’altre, sense aportar solucions. Així no es construeix un país ni es resolen els problemes reals de la ciutadania.

La corrupció, per descomptat, és insuportable. I encara que la “corrupció zero” no existeixi —perquè la condició humana no ha canviat—, això no justifica la resignació. Lladres n’hi ha hagut sempre, sí, però el seu deure és impedir que governin.

L’últim episodi relacionat amb els incendis m’ha provocat autèntica vergonya aliena. En qualsevol parlament, sigui central o autonòmic, l’oposició té el deure de contrastar opinions i aportar propostes, no limitar-se a la confrontació interessada.

Senyors, treballin. Treballin de debò per a aquells que els paguen el sou: els ciutadans. Deixin enrere l’odi, els interessos personals i la crispació.