"Ara descansa, company de viatge, algun dia ens tornarem a retrobar"

Adéu, amic. Adéu, company de viatge, adéu. Avui t’hem de deixar marxar, ja ens ho estàs demanant. Ens ho demanes amb un silenci, un silenci amb què mai ens havies tingut. Un silenci que ens recorda que sempre estaves content, movent la cua, corrent per la casa fent-nos carícies i sempre al nostre costat.

Que n’és de difícil això que ens demanes. Ens demanes que t’ajudem a marxar, però tu saps que ja és el moment, en silenci ens ho estàs dient. Corre allà on estiguis, acaricia’t amb la gespa com tant t’agradava, embrutat amb la sorra, lladra al mar, a les onades i compte que no t’atrapin.

I ja ens has deixat, i dins nostre recorre un buit que no recuperem mai, perquè tu, Whisky, ets i seràs sempre de la família. Adeu, descansa, però no dubtis que algun dia ens tornarem a retrobar. T’estimem.