La caixa de ressonància Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Del Dúo Dinámico a Los Sírex: valorem als pioners
La bretxa generacional que els precursors del rock-and-roll i de l’era pop van obrir en aquest país als anys 50 i 60 va ser més profunda que la que avui representen el reggaeton i la música urbana
En la foto de la izquierda, el Dúo Dinámico; en la derecha, Los Sírex /
Em fa certa vergonya confessar-ho, però us diré que aquests dies m’ha donat per veure altre cop alguns capítols de ‘Verano azul’ (a Amazon Prime) i he acabat en el titulat ‘El guateque de papá’, en què als rectes progenitors se’ls ocorre muntar una festeta per confraternitzar amb els seus fills adolescents, als quals, és clar, no comprenen (“Serà com si fóssim un grup d’amics”, aventuren). No és una bona idea; tan bon punt posen un caset de pasdobles, els adolescents comencen a desmarcar-se un a un i acaben organitzant la seva (ordenada) festa a la terrassa, ballant She’s Not Coming Back de Leo Sayer.
Això era el 1981, i veiem que els pares (entenem que nascuts als anys 40) no eren en realitat fills de l’era dels guateques, sinó d’un món anterior al pop: posen un pasdoble (‘España cañí’), un vals (‘El Danubio azul’) i un bolero (‘Dos gardenias’). Ni els Beatles, ni els Brincos: aquesta era la música d’aquella generació. La ballen aparellats, agafats, i amb els seus fills, que posen cara (sobretot, Desi) d’incomoditat. En l’escena final, se’ls veu escapolint-se i ballant al seu aire, com si fossin a una discoteca.
Notícies relacionadesHem parlat molt de la bretxa que el reggaeton i el trap han obert entre els adolescents i els adults, però no supera la que el rock-and-roll i el pop van representar, particularment a Espanya, entre finals dels 50 i mitjans dels 60. Sempre tendim a pensar que el que passa ara és inèdit, el súmmum. Aquest presentisme. Però el desconcert que el pare rocker pateix avui a l’adonar-se que a la seva filla li xifla Rauw Alejandro és menys disruptiu que el de l’adult crescut amb Estrellita Castro quan la seva filla va començar a posar a la seva habitació Led Zeppelin a tot drap.
Tot això ho explico perquè la mort de Manuel de la Calva ens ha portat aquests dies lluny, molt lluny, fins a l’Espanya del 1959, i cal situar-se per valorar el que va haver de representar en aquell temps el Duo Dinámico com a primer artefacte pop, i fenomen fan, d’aquest país. Queden pioners en actiu: Els Sírex, que aquest estiu estan en ratxa i que el 7 de novembre actuaran a Apolo. Grups als quals, de vegades, s’ha mirat amb superioritat i condescendència, qüestionant el seu valor cultural. Hi ha velocitat a cremar el passat, a sepultar noms i llegats, i de vegades cal parar-se i reconèixer els pioners (i, ja posats, creadors com el gran Carmelo Bernaola, autor de les músiques de ‘Verano azul’ i, pausa dramàtica, de ‘La clave’).
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
