Esther Niubó, consellera d’Educació i FP: "Estrenem un programa per detectar dificultats de lectura des de primer"

L’èxit educatiu de l’alumnat. Volem posar el focus allà on creiem que no s’hauria d’haver tret mai, que és en l’aprenentatge. És per això que tenim en marxa programes de reforç en matemàtiques i pensament computacional a més de 800 centres, i en reforç de la comprensió lectora anem per 500 centres. També arribarem a 1.300 aules d’acollida, amb un increment de 200, i estem lligant la formació docent a les necessitats de l’aula: matemàtiques, lectura, gestió de l’aula, atenció a la diversitat i valors democràtics. Aquest serà el primer curs en què s’aplicarà el nou pla director de la inspecció, amb el nou model d’avaluació del sistema educatiu centrat en els aprenentatges, a 200 centres.

Un dels grans reptes del sistema és millorar l’atenció a la diversitat. Fa anys que el professorat denuncia que és impossible atendre bé una aula amb tants infants amb necessitats tan desiguals. ¿Com s’hi fa front?

Aportant recursos. Com li deia, hem incrementat les aules d’acollida. Són clau per garantir la igualtat d’oportunitats. Amb la baixada de natalitat, aquest curs tenim 2.000 alumnes menys en el conjunt del sistema, però constatem que l’alumnat que tenim presenta més necessitats de suport. El 21% de l’alumnat té necessitats específiques. D’un curs a l’altre hem incrementat en 9.000 aquest tipus d’alumnat. Per tant, necessitem dedicar-li més professionals. Aquest dimarts hem aprovat 62 milions per contractar monitors de suport. Aquest curs impulsem diversos plans pilot importants.

¿En què consisteixen?

Un pretén millorar l’atenció integral de l’alumnat amb problemes de neurodesenvolupament, que començarem a Manresa i a Sabadell. A més, hem introduït un pla de detecció de dificultats en l’àmbit de la comprensió lectora i la competència oral tant en primer com en tercer de primària, per trobar possibles dislèxies i altres dificultats, poder-hi intervenir abans i evitar fracassos educatius posteriors.

¿Es farà a tots els centres o només en els del pla pilot?

La detecció es farà a tot arreu, però comença d’una manera voluntària. Aquest any s’ha llançat una convocatòria i tots aquells centres que ho demanin s’hi podran acollir.

¿Quants ho han fet?

Els hem passat les eines i, ara com ara d’una manera voluntària, els centres podran adoptar-les o no. I a partir d’aquí veurem com funciona. És una gran demanda de les famílies.

Una altra de les demandes de professorat i famílies és la reducció de les ràtios a ESO.

La baixada de ràtio arribarà. En infantil tenim de les ràtios més baixes de tot Espanya, i això és un element positiu. Ens agradaria accelerar-ho a secundària, però en aquests moments tenim la situació que tenim. En educació és fonamental el pressupost. Per donar resposta a les necessitats educatives de Catalunya és imprescindible disposar d’un nou pressupost. Si volem una societat amb igualtat d’oportunitats, amb cohesió i progrés, hem d’invertir en educació.

Una de les novetats del curs és l’erradicació dels mòbils a l’obligatòria, però va quedar pendent l’avaluació sobre la gamificació en l’ensenyament. ¿Es farà?

Sobre la gamificació i l’impacte de les metodologies en els resultats, la nova Agència d’Avaluació i Retrospectiva de l’Educació fa en aquests moments un informe que tindrà a punt en poques setmanes, a tot estirar un mes. Hi tindrem evidències, a banda de les impressions que personalment puguem tenir.

A partir d’allà, ¿es donaran noves consignes als centres?

Vam fer un encàrrec a l’agència, el mateix moment de la seva creació. I aquest primer trimestre tindrem aquest primer informe, que va més enllà de la gamificació. Parlàvem sobretot de metodologies i de contextos, de diferents tipologies de centre. Volíem buscar elements d’èxit educatiu en diferents entorns i diferents metodologies que ens permetin establir correlacions positives i veure les bones pràctiques que podríem escalar. I aquest és l’objectiu de l’informe. Veurem què ens diu.

Els mòbils estan prohibits, però el pla de digitalització responsable deixa en mans dels instituts dir l’ús que fan dels ordinadors. ¿Quin és el seu criteri personal?

Hem de formar persones que siguin competents digitalment. En això som capdavanters i ho hem de posar en valor. L’ús que fan els centres dels portàtils correspon a l’autonomia de cada centre.

Un dels seus compromisos com a consellera era mirar d’"igualar» totes les escoles a Catalunya. Avui hi ha, com a mínim, dues grans diferències entre l’escola pública i la concertada. La sisena hora de primària i la jornada partida de secundària. ¿Està sobre la taula abordar aquesta qüestió?

En aquest sentit, s’havia demanat un informe a Ivàlua, que vam rebre fa uns mesos, però era molt poc concloent respecte a la sisena hora. Tot el que té a veure amb horaris ha de tenir el consens de tota la comunitat educativa. Evidentment, de famílies, però també del professorat, i hem de pensar, lògicament, en la salut dels estudiants. La voluntat del Govern és avançar cap a la progressiva equiparació de les condicions d’educabilitat de tots els centres. I això vol dir sí, parlar de jornades, sí, parlar de plantilles i també parlar de finançament. Però, sobre les jornades, necessitem encara més evidències.

S’ha mostrat diverses vegades partidària d’un canvi en el model de finançament de l’escola basat en la seva complexitat i no solament en el nombre d’alumnes. ¿Aplicaran aquest canvi en aquesta legislatura?

Hi estem treballant intensament, en tot això. Tenint en compte la creixent diversitat, hem de poder anar-hi. De fet, ja es fa d’alguna manera, es dota més els centres amb més complexitat, però ho hem de fer d’una altra manera. Als centres amb més necessitats els hem de dotar més bé, i això ho hem de fer tant si els centres són públics com si són concertats. És important per a l’equitat.

¿Què farà el Govern si el Constitucional tomba el model lingüístic de l’escola?

Esperem que el Constitucional validi la llei del 2022, que va ser una llei plenament consensuada, molt positiva, perquè vam aconseguir flexibilitzar el sistema seguint criteris pedagògics. A partir d’aquí, el que farem immediatament és desplegar-la a través d’un nou decret. Aquesta seria la nostra voluntat, mantenint el consens que va aconseguir aquesta llei, o fins i tot ampliant-lo. Amb aquesta idea treballa el Govern.

¿I si no és així?

Ja ho veurem. Però estem convençuts que donarà validesa al model lingüístic. En tot cas, el Govern està treballant en els diferents escenaris.

El Govern anterior va anunciar un diagnòstic sobre l’educació afectivosexual a l’escola, però no se n’ha sabut res més. Les famílies insten a actuar en un moment en què els joves estan exposats diàriament a discursos masclistes que normalitzen la cultura de violació.

La nostra voluntat és fer un pla d’educació afectivosexual integral que incorpori no només la coeducació, sinó tots aquests elements que vostè ha comentat. És veritat que hi ha centres que sí que ho fan, però és una cosa de vegades gairebé voluntària, de professors implicats. El que volem és, a través del coordinador de coeducació, convivència i benestar emocional, que és una figura referent en igualtat i ja formada, oferir-los una formació específica i començar a desplegar el pla.

Una de les novetats anunciades d’aquest curs és una nova aplicació per agilitzar els nomenaments de substituts i que es facin de manera diària. ¿Ja està a punt?

Començarem en dos serveis territorials per poder provar aquesta nova app. Calia agilitzar les substitucions i ens sembla que aquesta aplicació de nomenaments diaris pot funcionar. A partir d’aquí, si funciona, la podem escalar i agilitzar les substitucions arreu del territori.

Notícies relacionades

Esther Niubó, consellera d’Educació i FP: «Estem convençuts que el TC donarà validesa al model lingüístic de l’escola catalana»

Toni Moog surt de rehabilitació: «És més difícil desenganxar-se del Diazepam que de la cocaïna»

Un altre repte és la climatització de les escoles. Acabem l’any amb aules a 30 graus i comencem el nou curs mirant el termòmetre. ¿Quan hi haurà un pla per climatitzar les aules?

Treballem intensament en un model de col·laboració publicoprivada, conjuntament amb les conselleries d’Economia i de Territori i Sostenibilitat. El que voldríem és donar eines als centres. Per exemple, aerotèrmies per millorar la climatització tant a l’hivern com a l’estiu.