"Darrere dels 'likes' trobem molta fragilitat"

Quan entres a Instagram i observes els posts que pengem les persones, t’adones, si tens una mica de consciència personal i social, que aquesta aplicació no és pas una simple distracció moderna, sinó un mirall deformant del nostre desig de ser vistos. No només alimenta la vella obsessió pels 'likes' sinó que també excava més endins: ens fa més vulnerables, més insegures, més inclinades a la comparació constant.

Els professionals de la psicologia en diuen "dopamina digital": cada notificació és una petita descàrrega de plaer, un mecanisme de recompensa que reforça l’hàbit de mostrar-se. Però aquest plaer breu deixa un pòsit de buit. Les recerques més recents en neurociència i psicologia social coincideixen: com més temps dediquem a les xarxes, més augmenta la sensació de solitud i d’inadequació personal.

Així doncs, entre la recerca del reconeixement i la por d’esvair-nos en el silenci digital, l’ànima contemporània oscil·la entre l’exhibició i la fragilitat. Probablement la llibertat més autèntica és la que consisteix a mirar-se una mica més endins lluny de les pantalles.