Contingut d'usuari Aquest contingut ha estat redactat per un usuari d'El Periódico i revisat, abans de publicar-se, per la redacció d'El Periódico.
"A Barcelona, els centres educatius municipals han passat de ser l'elit a públiques de segona"

Alumno en un aula catalana el primer día de curso. / Ferran Nadeu
Andreu Moreno
Quan l'Ajuntament de Barcelona va delegar les seves escoles de primària, secundària, formació professional i d'adults al Consorci d'Educació de Barcelona, va aconseguir fer realitat la seva vocació d'intervenir en la planificació educativa de la ciutat, però va condemnar les seves escoles a l'orfandat.
Entretots
El CEB actua, en gran mesura, com l'ens de gestió territorial del Departament d'Ensenyament, perquè la gran majoria de centres hi pertanyen. Els centres municipals, però, no poden accedir a diverses aplicacions de gestió, no poden participar en els mateixos programes, no segueixen la mateixa normativa, etc.
En l'apartat de recursos humans és especialment dolorós. Els funcionaris municipals no tenen les mateixes perspectives professionals (accés a inspecció, programes ministerials...), hi ha fuga de talent cap a la Generalitat, la llista d'interins no pot competir amb la del Departament, la gestió és sovint "manual" 'versus' assistida per aplicatius, les direccions no tenen les mateixes eines...
A més de l'àrea de recursos humans són diversos els entrebancs quotidians amb els que lluiten aquestes direccions, les quals malden perquè "no es noti" la diferència davant de les famílies. Protesten discretament, ja que la seva funció va lligada a la lleialtat institucional i la imatge dels seus propis centres.
Els sindicats no apostaran per una confluència real o, fins i tot, una absorció, ja que se senten còmodes amb la bombolla municipal, i mai faran un pas cap a un ecosistema sindical on les forces dominants són molt diferents. Seria un harakiri sectorial.
Els successius regidors d'educació del consistori han estat interpel·lats per les direccions, però no en fan gaire cas. Si tenen cadira a les "grans reunions" de planificació, quin interès té el dia a dia dels seus centres, quan ningú aixeca la veu amb força? Uns copets a l'esquena. Cap compromís.
En 100 anys, els centres municipals han passat de ser l'elit a ser les públiques de segona de la ciutat.
Participacions delslectors
"El 'y tú más' de los políticos"
M. Carmen Carnero Guitian Castelldefels
"¿Políticos?"

Francisco Javier PABLOS PEREZ Sant Feliu de Llobregat
"Para que no ardan"
Luis Fernando Crespo Zorita Las Rozas de Madrid
"El problema de Sant Quirze del Vallès"
alba Hernando Sant Quirze del valles
"Presidents autonòmics"
Xavi Ventalló BARCELONA
"A Manuel de la Calva, con cariño"
josep vila batlle Olesa de Montserrat
Mésdebats
el problema de la vivenda
- Tecnologia humana La població flotant i la solitud adulta empenyen a un ‘boom’ d’‘apps’ per fer amics a Barcelona
- Els visitants de BCN estalvien allotjant-se fora de la ciutat
- FESTIVAL DE CINEMA DE VENÈCIA Guillermo del Toro erigeix un monument a Frankenstein
- LA TORNADA A L’ESCOLA Esther Niubó, consellera d’Educació i FP: "Estrenem un programa per detectar dificultats de lectura des de primer"
- Vuit ciutats franceses veten la tonyina als menjadors escolars
- Seguretat europea Andrius Kubilius, comissari de Defensa de la UE: «Els líders europeus i nord-americans han de decidir quin tipus de garanties de seguretat donaran, no demanar permís a Putin»
- La caixa de ressonància Del Dúo Dinámico a Los Sírex: valorem als pioners
- Ambients extrems Això és el que es va trobar a l’obrir una cova segellada durant 5 milions d’anys
- Organitzacions internacionals Què és l’OCS: el contrapoder asiàtic al poder dels EUA
- Tornada a les aules Francisco Castaño, educador: «A l’estiu comprem la pau i cedim amb els nostres fills, però arriba el setembre i tenim un problema»