"Un nyap digital"

La iniciativa “Obrim el metro” havia de ser la porta d’entrada a les activitats del centenari del suburbà. Però la porta, dilluns passat, es va obrir i tancar en un instant: la web va caure just en el moment d’inici, deixant els usuaris amb la pantalla congelada i la paciència exhaurida.

La paradoxa és clara: l’empresa que gestiona diàriament el moviment de milions de viatgers no ha estat capaç de gestionar l’afluència virtual d’uns quants milers. El sistema era realment insòlit: calia repetir el procés tantes vegades com entrades es volguessin. Com multiplicar per tres o quatre el risc de col·lapse. I el més divertit: els pocs afortunats que després de quatre hores van aconseguir una entrada i en volien dos per anar amb la seva parella, aniran o deixaran plantats a TMB?

En el món tecnològic hi ha solucions conegudes i provades: sales d’espera digitals, servidors que escalen en temps real, mecanismes que permeten reservar diverses places alhora. Però res d’això es va aplicar.

Si aquesta és la manera d’honorar un segle d’història, el missatge és inquietant: TMB té molta experiència en rails, però en bits encara sembla viure al 1924.