"Catalunya té dos problemes: un de polític amb l'Estat i una fractura ideològica entre nosaltres"

"Vostès tenen un problema i es diu 3%", va dir el president Maragall. La resposta amenaçant de Mas: "Compte amb tot això perquè no hi haurà Estatut", la de Zapatero: "Apoyaré...", i el PP recull signatures contra l'Estatut.

El poble català el refrenda i el 2010 el Tribunal Constitucional ens el torna retallat. Però el més trist ve quan el 6 i 7 de setembre del 2017 els nostres propis diputats, els proindependència, se'l van saltar en tot el que els va convenir, mentre la presidenta Forcadell ho donava tot per bo.

El setembre de 1980 s'aprovà la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes, però abans es van reunir el ministre d'Hisenda, García Añoveros (UCD), Trías Fargas (CIU) i Uriarte (PNB).

Segons aquest últim, el ministre d'UCD va oferir de manera explícita a Trías Fargas un règim fiscal per a Catalunya diferenciat del general i semblant al concert del País Basc. El nostre representant va rebutjar l'oferiment.

El 2012 els presidents Rajoy i Mas es van reunir per parlar d'un possible pacte fiscal per a Catalunya amb resultat negatiu. Això i els intents per distreure l'atenció respecte als casos de corrupció, del famós 3%, de les retallades i de tot el brut varen fer que el president Mas, que mai havia estat independentista, s'hi convertís d'un dia per l'altre.

I així comença el procés de veritat. Temps després, el president Mas és tirat a la paperera de la història. Després venen les designacions a dit de Puigdemont i Torra i amb aquests un sentit de Govern a la baixa i una radicalització a l'alça. 

I si a això hi afegim la degradació del nostre Parlament que, igual que una parada de fira, s'obre, tanca i actua a conveniència, ja tenim la realitat de les nostres institucions.

Tenim dos problemes: un de polític amb l'Estat i un altre, el més important, de fractura ideològica i sentimental entre nosaltres mateixos. Solucionar-ho és la nostra obligació.