La llengua es manté sent tossut. Mai t'hi has de sentir incòmode. Tu ets a casa, el català és llengua pròpia i oficial. I jugant a casa s'acostuma a guanyar. Personalment, mantenint-me en català amb catalans de procedència hindú, africana, espanyola, llatina o xinesa, soc entès i al final, àdhuc, em diuen mots catalans en acomiadar-se.
Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web
El darrer cas, amb una taxista colombiana: ella comença parlant en colombià, passa a frases catalanes i acabem la conversa parlant només en català tots dos. Per què -per por i falsa 'educació'- els furtem l'oportunitat d'aprendre, de practicar i llançar-se? Per què ens fem un gol a la nostra porteria i tirem pedres a la nostra teulada, que ja és prou feble i de vidre?
Esforça't-hi. Hi guanyem tots: llengua, integració i nació.