Castanyada VS. Halloween

Sembla que la farina d'ametlla i l'arrebossat de coco han perdut en els últims anys. Potser pelar castanyes ja no està tan de moda perquè quedar-se amb les ungles marrons després del tràmit fa lleig? El pla de tarda de fer panellets i pintar de rovell les boletes poc uniformes abans de posar-les al forn té molta més gràcia que comprar-nos tots les mateixes disfresses de vampirs, fantasmes i monstres i pagar l'entrada anticipada per un nom de festa de nit que ven més. Perquè les carabasses ja buidades per grans supermercats perden tota la màgia i són el gran foc i la bona companyia el que fa caliu de debò.

Que algú em rebati si no es tracta de felicitat pura l'ansietat per recórrer un carrer ràpid guiat per l'olor de castanya torrada fins a la cantonada, on et trobes amb la paradeta de metre quadrat amb estufa i brasa vermella. Demanar una paperina de castanyes i embrutar-te les mans amb la tinta negra de diari calent. Viure els nervis i l'emoció dels petits en sortir de l'escola el divendres a la tarda per regalar als pares els panellets fets al taller del migdia on més que forma tenen il·lusió i a part de patata porten burilles per potenciar el sabor. Que la carabassa és molt bona per sopes i que les espelmes al centre de la taula brillen millor. Que els morts ens acompanyin sempre, no només el dia 31 al vespre. Així doncs, lluitem per les galetes vermelles de tardor, les mitges de Castanyera amb faldilla de campana i el cloc-cloc dels talons.