"Els que ara demanen el català a Europa, ploren el que no han sabut defensar aquí"

Els mateixos que ara demanen el català per Europa i abans pel Congrés són els que han portat la llengua al seu estat actual, en un cas de deixadesa innombrable, d' actitud galdosa, de situació gairebé al límit, no només en el camp social sinó en els departaments que depenen d'ells: educació, salut (una salut molt greu), justícia, cinema, esports, transports públics, serveis públics, la mateixa policia, TV3, investigadors, professors, directors de departaments i institucions, concessions, contractes, locals i gestions, places de tot tipus...

Miris on miris, no hi ha per on agafar-ho, i veus un jovent que fa mal al cor, que renega de la llengua i que te'l parla com un "favor" però sense cap interès ni cap consciència. Tindrem una llengua cada cop més institucional però és un insult a la gent que encara ens importa fins que s'acabi. I ara ploren a Europa el que no han sabut defensar aquí.