Un barraca fa un any que és al centre de Barcelona: «Viure al carrer no és il·legal»

Un munt de cartrons, teles i palets conformen una espècie de cabana en plena ronda de Sant Antoni de Barcelona. Aquest dèbil refugi, aixecat amb materials reciclats, trista metàfora de la vulnerabilitat i la desigualtat a la gran ciutat, va cridar l’atenció d’un veí, Antonio Ladrón de Guevara, de 61 anys. «Des de fa ja dos mesos, una parella d’indigents està vivint en una barraca construïda sobre dos bancs públics», escrivia aquest veí a la seva primera carta enviada a la secció de participació d’EL PERIÓDICO. 

La carta es va publicar a l’agost. Van passar els mesos i el mateix lector, que viu just davant, va tornar a escriure recentment alertat per la quantitat d’objectes que reuneixen ara aquestes persones sense llar al mateix punt, gairebé un any després. «L’indigent ven tota mena de peces que va acumulant. La barraca continua creixent i en l’actualitat ocupa gran part de la vorera amb el seu particular mercat ambulant», escriu ara Ladrón de Guevara, que n’aporta fotografies des del seu balcó i relata «mirades de sorpresa» dels vianants al passar per davant. En aquesta nova carta lamenta l’«estat deplorable» de la via i carrega contra el consistori per permetre-ho.

El lector explica que va parlar amb agents de la Guàrdia Urbana «per preguntar-los si podien desallotjar-los i oferir-los ajuda a través de Serveis Socials», i que el va sorprendre que, malgrat que s’havien apropiat de l’espai públic, li responguessin que «no hi podien fer res si no es deixaven ajudar». La comunitat de lectors va respondre aquesta fotodenuncia del lector amb comentaris de tot tipus. Alguns localitzaven altres casos similars, de barraques de cartró i tendes de campanya, repartides per la capital catalana, restant el caràcter excepcional al cas comentat; d’altres criticaven la deshumanització d’aquestes persones en situació d’extrema pobresa i demanaven més empatia per no caure en l’aporafobia. Les terrasses dels bars, comentava un amb sarcasme, també «practiquen una apropiació massiva de l’espai de tothom i fan molt més soroll» que aquestes persones sense llar, «que es mereixen tota l’ajuda possible». 

Des del Departament de Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona recorden a aquest diari que «viure al carrer no és il·legal»i que «no poden obligar-los a abandonar el carrer». Només es podria actuar contra la seva voluntat quan estigui clarament en risc la seva salut o posin en risc els altres, una cosa que només poden dirimir jutges i metges psiquiàtrics. Sigui com sigui, en tots els casos, aclareixen, l’administració local hi pren part d’alguna manera o altra. Membres dels serveis socials desplegats a l’espai públic «atenen aquestes persones» intentant establir-hi un primer vincle, guanyar-se la seva confiança», asseguren les mateixes fonts. No està sent fàcil. És molt probable, afegeixen, sense voler entrar en detalls per qüestions de privacitat, que aquestes persones sí que siguin usuaris d’altres serveis com ara dutxes i menjadors socials. 

Respecte a la ubicació d’aquesta barraca de cartró, des dels serveis d’intervenció social i atenció a les persones vulnerables de l’Ajuntament de Barcelona asseguren que, en casos d’«ús exclusiu» de l’espai públic com el que es descriu, «periòdicament» s’actua per a la retirada dels objectes i la neteja, sempre avisant prèviament les persones afectades. Una vegada passa la brigada de neteja, solen instal·lar-s’hi de nou.

Ordenança municipal i excepcions

Des d’Arrels Fundació, coneixedors del cas, confirmen a aquest diari que aquestes persones estan sent ateses. «Si hi hagués algun problema de convivència, la gestió seria una altra, però ens trobem davant un problema més aviat estètic, perquè la gent no entén què està passant allà. Han d’entendre que ningú vol dormir al carrer, i si ja fa molts anys que ho fan és molt complicat reconduir aquesta situació», explica el director de la fundació, Ferran Busquets. Més que aporafobia, continua, hi ha molta «aporaignorància».

Notícies relacionades

Ferran Busquets: «Hi ha més sensesostre que quan va arribar Colau, però no crec que sigui culpa seva»

Les oenagés pressionen perquè el Parlament aprovi la llei contra el sensellarisme el 2023

L’ordenança municipal prohibeix fer un ús impropi dels espais públics, acampar a les vies i utilitzar els bancs i seients públics «per a usos diferents d’aquells a què estan destinats». Les multes ascendeixen a 500 euros. Amb tot, quan es tracta de persones en situació d’exclusió social, d’acord amb l’article 60.2, no s’imposarà la sanció prevista i els serveis municipals adoptaran «les mesures procedents en coordinació amb els serveis socials municipals». «¿Però qui decideix que aquesta persona és vulnerable? ¿L’agent de la Guàrdia Urbana? Nosaltres hem tramitat 140 expedients. Considerem que l’ordenança ha de canviar i que els agents haurien de tenir una formació específica per poder valorar cada cas», afegeix el director.

Segons l’últim recompte d’Arrels Fundació, més de 2.300 persones malviuen als carrers catalans. Des d’aquesta oenagé proposen perdre’ls la por, basada principalment en mites com que totes són esquerpes, i acostar-s’hi; «perquè un gest pot marcar la diferència per millorar la seva situació», asseguren. En aquest sentit, recomanen saludar-los amb un ‘bon dia’ o ‘bona nit’, com una manera de fer-los visibles, i fins i tot preguntar-los si necessiten alguna cosa. Podria ser una manta, una trucada, un bocata... «Parla amb tranquil·litat i respecte, amb distància per no espantar-la i agenollant-te per tenir la mirada a la seva mateixa altura», detallen a la seva pàgina web.