Ferran Busquets: «Hi ha més sensesostre que quan va arribar Colau, però no crec que sigui culpa seva»

Vostè viu a Girona.

Des de fa 10 anys. Va coincidir amb el moment en què vaig començar a dirigir Arrels. Me’n vaig anar a Girona amb la meva dona i els meus tres fills. La vida és més tranquil·la allà. Normalment vinc a Barcelona quatre dies a la setmana.

¿Quanta gent dorm al carrer a Girona?

Unes 80 persones.

I a Barcelona unes 1.200, segons Arrels, 1.100 segons l’ajuntament.

És interessant el debat de les grans ciutats: ho atreuen tot. No és que atreguin la gent que no té on dormir. Les grans ciutats com Barcelona atreuen les persones que volen buscar feina. Algunes han acabat al carrer.

Al febrer, l’ajuntament va acusar altres ciutats d’enviar a Barcelona persones que dormen al carrer per eludir la seva atenció.

Crec que no és tanta gent com es diu. Segons les dades que tenim, el 74% de les persones sensesostre de Barcelona només han dormit al carrer en aquesta ciutat. Van venir per la raó que fos i van acabar al carrer. Molts van venir a buscar feina. ¿El 26% restant venen enviats per altres ciutats? És possible. Sabem que alguns municipis ho fan. Però primer parlem d'aquest 74%. El fet que sigui cert que altres municipis no facin el que els toca no significa que Barcelona estigui assumint tota la pobresa de Catalunya.

En aquests anys, ¿quina evolució ha vist en com es viu i s’aborda el sensellarisme a Catalunya?

S’ha avançat en sensibilitat i en dades, en combatre prejudicis, però la sensació és que els avenços han estat molt limitats.

Arrels compta la gent que dorm al carrer. També ho fa l’ajuntament.

Fa anys ens trobàvem que tot eren percepcions, però ara hem passat als fets. Ara sabem que, de mitjana, els sensesostre de Barcelona tenen 44 anys i passen 4 anys i 4 mesos dormint al carrer, que és molt temps. El 90% són homes.

L’habitatge ja era un problema fa temps i ara l’accés és encara més difícil.

Ara és molt difícil. Per sort, els nostres pisos no pugen gaire de lloguer perquè són de preu social. Ara tenim 145 pisos, alguns de propietat, per herències o donacions, i la resta amb places públiques, un percentatge petit. La majoria és de lloguer. Preferim apostar pel lloguer perquè ens permet arribar a més gent.

¿A quanta gent donen llit?

Avui mateix, a 230 persones.

¿Quanta gent atenen?

El 2022 vam atendre 3.064 persones. Des del qui ve un dia a dutxar-se i no el veiem més fins a qui li donem allotjament cada dia.

¿La seva sensació és que mai desapareixerà el sensellarisme?

Estic convençut que el sensellarisme i la pobresa, com l'atur i els problemes de salut mental, no són, en general, culpa de la persona afectada, sinó que l’estructura no permet sortir d’aquesta situació. La pobresa ens interessa, en el fons. Si volem cafès a un euro, ¿quant cobra el que ens dona aquest cafè?

Un salari baix.

Si la persona que t’atén no és d'origen immigrant i el bar és més distingit, el cafè val més diners. I les persones que netegen les cases cobren molt poc. Veus el debat de la renda bàsica universal (un ingrés sense contrapartides que cobreixi les necessitats bàsiques d’una persona) i el problema no és si funcionaria o no, potser el problema és que no ens interessa que funcioni. Potser necessitem la pobresa, potser ens interessa que hi hagi pobresa. Potser ens interessa que hi hagi gent amb un salari baix perquè ens resulti barat que ens netegin la casa, que hi hagi gent que treballi a l’obra, que culli la fruita. Potser, si tenen la renda bàsica, no els interessin aquests treballs. Jo em considero ric en el sentit que una persona rica té més del que necessita. Per tenir preus baixos necessitem mà d’obra barata. I això és pobresa. Necessitem la pobresa per viure millor.

¿Està la riquesa repartida de manera més injusta a Barcelona ara que fa 30 anys?

Crec que sí.

¿Com va afectar la pandèmia les persones sensellar i les entitats que les atenen?

El sector social està esgotat i no està valorat, com sí que ho estan la salut i l'educació, dos temes que afecten rics i pobres i als quals hem destinat més recursos. Com que el món social només afecta els pobres, no en té tants. Insisteixo: la pobresa interessa. Hi ha situacions que depenen de la política que estan orientades a no resoldre el problema: les cites a Estrangeria, que tarden una barbaritat a concedir-se, es van agilitar amb la crisi d’Ucraïna. ¿Per què s’agilitza quan hi ha migració europea? Perquè pots i vols fer-ho. Però si la migració és d'altres països, pots però no ho vols.

Ada Colau fa vuit anys que governa, alguns amb el PSC com a soci. En habitatge haurà doblat el parc públic, fins arribar a uns 12.000 habitatge. ¿És un bon camí per donar resposta a la gent que dorm al carrer?

La solució al sensellarisme és l’habitatge, sens dubte. Però el tema és com es produeix aquest accés a l’habitatge. La gran majoria de les persones que són al carrer, les que no tenen documentació legal, potser no necessiten tant un habitatge si se’ls proporciona la documentació. Potser amb ella podrien tirar endavant. Però com més temps passes al carrer, més dificultat tens. El carrer trenca molt: algú que viu al carrer viu 27 anys menys de mitjana. El treball està molt precaritzat, però el que està clar és que sense documentació no tiraran endavant.

Després de la gestió de Colau en aquests vuit anys, ¿Barcelona té una situació social millor?

Les dades indiquen que han dedicat molta més inversió a política social. S’hi ha apostat més. S’haurà de veure cas per cas si ha estat encertat. Tampoc conec totes les àrees de la pobresa de Barcelona. De vegades, tant en el cas del govern de Colau com d’altres, s’han fet passos importants però no suficients. Hem de poder dir que falta moltíssim. I la reflexió és com pararem la pilota si cada vegada és més gran.

No és cap secret que el govern municipal ha tingut una relació millorable amb diverses entitats i que Arrels és una d'elles.

Al principi, l’aposta per les entitats socials del govern municipal no va ser l'adequada i hi va haver molta distància, però poc a poc s’han anat aproximant. Les entitats socials estan patint econòmicament i algunes han caigut. La solució als problemes socials és un bon equilibri entre l’acció privada de les entitats socials i el públic. Però encara no l’hem trobat. Alguns governs prefereixen donar diners a les entitats perquè actuïn i d'altres consideren que és l’administració pública qui ha d’actuar. L’administració té capacitat econòmica i de presa de decisions, però una pèssima agilitat. Les entitats no tenim ni potència econòmica ni la legitimitat d’un govern elegit democràticament, però sí una agilitat brutal. Tinc la sensació que no acabem de sumar tot això

¿Propostes per combatre el sensellarisme?

Fa anys que demanem espais petits perquè la gent no dormi al carrer. Espais per a 10 o 15 persones. Si no hi ha habitatge per resoldre el problema, provem altres coses, solucions que, encara que no siguin les millors, sí que siguin millors que quedar-se al carrer.

¿Quantes places hi ha a Barcelona per a persones sense llar?

Hi ha 4.899 persones sense llar a la ciutat i 1.231 són sensesostre, que viuen al carrer. I hi ha més de 2.800 places.

Vuit anys després de l’arribada de Colau, ¿hi ha més o menys gent dormint al carrer?

Les xifres diuen que hi ha més gent i la tendència indica que la xifra no baixa, però els primers recomptes tampoc es feien amb la qualitat actual. El 2015, segons l’ajuntament, hi havia més de 900 sensesostre i ara són 1.100.

Notícies relacionades

El govern de Colau acusa altres alcaldies d’enviar persones sense llar a Barcelona «amb una targeta de metro»

Ferit de gravetat un home en un tiroteig a Trinitat Vella

¿Això no és necessàriament culpa de l’alcaldessa?

Potser la xifra actual no és més alta pel que ha fet el govern de Colau. No crec que sigui culpa seva que el fenomen no s’hagi resolt, però sí que ens agradaria que s’apostés per solucions com la d’aquests espais per a 10 o 15 persones.