El gos de xindo, el tresor natural número 53 de Corea del Sud

El gos de xindo, també conegut com a jindo coreà, és una raça canina originària de l’illa de Jindo, a Corea del Sud. Aquests gossos són altament valorats al seu país d’origen per la seva intel·ligència, lleialtat i habilitats de caça.

Hi ha diverses hipòtesis que n’expliquen l’origen, però potser la més plausible és la que considera que és un híbrid de gossos nadius coreans amb gossos mongols de les forces que van envair Corea al segle XIII.

En el dia d’avui, és un gos protegit per la llei de protecció de béns culturals de Corea, i és designat el tresor natural número 53 pel Govern de Corea del Sud, que va aprovar l’Ordenança de Preservació del gos de jindo. Per això resulta molt difícil exportar-lo fora del país.

El gos de jindo és una raça de mida mitjana a gran, amb una aparença física elegant i atlètica. Pesen de mitjana entre 10 i 25 quilos i fan entre 45 i 55 centímetres. L’estructura òssia és forta i té una musculatura ben desenvolupada, cosa que els proporciona una gran resistència i agilitat.

El pelatge del jindo coreà és dens i de longitud mitjana, amb una doble capa que els brinda protecció contra les inclemències del temps. Els colors més comuns del seu pèl són el blanc, el marró i el gris, tot i que també n’hi poden haver amb tonalitats més fosques com el negre. La capa és resistent a l’aigua, cosa que els permet sobreviure en condicions climàtiques adverses.

Una de les característiques més distintives del gos de jindo és el cap en forma de falca i els ulls de forma ametllada. Les orelles són triangulars i es mantenen dretes, cosa que els atorga una aparença alerta i atenta. A més, la cua és alta i s’enrosca sobre l’esquena quan estan en estat d’alerta. Físicament, s’assembla al chow-chow, però amb un aspecte de llop que recorda els gossos spitz.

Quant al temperament, el gos de xindo és conegut per ser intel·ligent, valent i fidel. Són gossos molt protectors amb la seva família i territori, cosa que els converteix en excel·lents gossos guardians. No obstant, també poden ser reservats i desconfiats amb els estranys; per això és important la socialització d’aquests gossos des de cadells, ja que poden mostrar alguns signes d’agressivitat amb estranys si no se socialitzen adequadament. També és bo ensenyar-los des de cadells a quedar-se sols a casa i a utilitzar llocs de refugi, ja que tendeixen a patir ansietat per separació. Com gairebé tots els gossos, són d’un sol cuidador i, en cas de pertànyer a una família de més d’un membre, sempre en triaran un de sol, a causa de la seva gran lleialtat. Malgrat això, no són gaire carinyosos, al contrari, es caracteritzen per un caràcter independent. En general, tenen un temperament fort que s’ha de saber controlar. Malgrat que per naturalesa són gossos caçadors, també són molt bons companys a la llar i grans gossos guardians.

El gos de xindo és una raça activa que necessita exercici diari per mantenir-se saludable i feliç. Els encanta córrer, explorar i participar en activitats que desafiïn la seva ment. Els passejos regulars, el joc interactiu i l’oportunitat de gastar energia són fonamentals per al seu benestar.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Quant a les cures, el pelatge és relativament fàcil de mantenir. Una raspallada regular per eliminar els pèls solts i prevenir la formació de nusos és suficient. Aquests gossos no requereixen banys freqüents, ja que el pelatge té propietats autonetejadores. En canvi, es recomana revisar-los les orelles regularment per prevenir infeccions i retallar-los les ungles de manera adequada.

La salut del gos de xindo és generalment robusta, però com totes les races, poden ser propensos a certes malalties, com la displàsia de maluc, problemes oculars i al·lèrgies cutànies. És important fer les revisions veterinàries periòdiques.